|
El text del Codi de l'Advocacia va ser aprovat l'1
de març de 2001 pel Consell dels Il·lustres Col·legis
d'Advocats i publicat en el Diari Oficical de la Generalitat
de Catalunya, el 19 de setembre de 2002 (Pàg. 16462).
El Codi de l'Advocia Catalana va entrar en vigor el 15 d'octubre de 2002.
Resolució
JUS/2588/2002, de 10 de setembre, per la qual, havent-ne
comprovat prèviament l'adequació a la legalitat, s'inscriu al
Registre de col·legis professionals de la Generalitat de
Catalunya el Codi de l'Advocacia catalana.
Vist que en data 9 de març de 2001 el Consell dels Il·lustres
Col·legis d'Advocats de Catalunya va presentar davant el
Departament de Justícia, per a la seva qualificació i
posterior publicació al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, el text del Codi de l'Advocacia catalana, aprovat pel
Consell en la reunió d'1 de març de 2001 amb l'assistència
dels representants de cadascun dels catorze col·legis
d'advocats de Catalunya, les bases del qual s'havien elaborat en
el Segon Congrés de l'Advocacia Catalana, celebrat a Tarragona
dels dies 29 de setembre a 2 d'octubre de 1999.
Vist que posteriorment, en data 3 de desembre de 2001, el
president del Consell dels Il·lustres col·legis d'advocats de
Catalunya va presentar un nou text, aprovat en la sessió de 22
de novembre de 2001, que inclou diverses modificacions del text
inicial.
Vist el Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de data 16
de maig de 2002, i vist el nou text del Codi de l'Advocacia
catalana, aprovat pel Consell dels Il·lustres col·legis
d'advocats de Catalunya en la sessió de 14 de juny de 2002;
Atès que l'article 9.23 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
disposa que la Generalitat de Catalunya té competència
exclusiva sobre col·legis professionals i exercici de les
professions titulades, sens perjudici d'allò que disposen els
articles 36 i 139 de la Constitució.
Vista la Llei 13/1982, de 17 de desembre, i el Reglament de
col·legis professionals de Catalunya, aprovat pel Decret
329/1983, de 7 de juliol; el Decret 213/1983, de 31 de maig, pel
qual es deleguen en el conseller de Justícia funcions
atribuïdes al Departament de la Presidència; la Llei 13/1989,
de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim
jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
Atès que el marc normatiu en el qual se situa la proposta de
norma del Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de
Catalunya està configurat per la Llei 13/1982 esmentada, de 17
de desembre, de Col·legis Professionals, i el Decret 329/1983,
de 7 de juliol, d'aprovació del Reglament de Col·legis
Professionals de Catalunya, que en aquesta normativa no hi ha un
precepte que atribueixi expressament als consells de col·legis
catalans l'elaboració d'uns estatuts generals de la professió
i que, tanmateix, aquesta facultat es pot extraure de les que
corresponen a cada col·legi que el conformen i que poden cedir-les
al Consell de Col·legis amb la finalitat de tenir un règim
comú per a tots els professionals integrats en els col·legis
catalans.
Atès que el text presentat s'adequa a la legalitat vigent.
Atès que aquest expedient ha estat promogut per una persona
legitimada, que s'han aportat els documents essencials i que
s'han acomplert tots els tràmits establerts.
D'acord amb el que disposen els articles 79 i 80 de la Llei
13/1989, de 14 desembre, d'organització, procediment i règim
jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
A proposta de la Direcció General de Dret i d'Entitats
Jurídiques, i d'acord amb el Dictamen de la Comissió Jurídica
Assessora,
Resolc:
- 1) Declarar l'adequació a la legalitat del Codi de
l'Advocacia catalana i disposar-ne la inscripció al
Registre de col·legis professionals de la Generalitat de
Catalunya.
- 2) Disposar que es publiqui el Codi esmentat al DOGC, com
a annex a aquesta Resolució.
Barcelona, 10 de setembre de 2002
Josep-D. Guàrdia i Canela
Conseller de Justícia
Annex
Codi de l'Advocacia Catalana
Exposició de motius
L'exercici de l'advocacia està experimentant en els darrers anys
una profunda transformació que ha esta originada per l'impacte i la
confluència de tendències tan rellevants com la globalització de
l'economia, l'especialització i sofisticació del dret, el
desenvolupament de les noves tecnologies, la proliferació de les
professions i la massificació de la mateixa advocacia. En aquest
context, l'advocacia s'enfronta en l'actualitat al repte indefugible
d'adaptar-se amb rapidesa a les noves tendències.
L'advocacia catalana ha estat sempre pionera en l'esforç per
acomodar la regulació professional a la realitat de cada moment. Un
bon exponent d'aquest esforç és el Recull d'Usos i Costums aprovat
pel Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya el 12 de
novembre de 1985. En el seu moment aquest text va constituir sens
dubte un gran pas endavant i encara ara continua essent un
excel·lent punt de referència. Altres exemples més recents són
el Reglament de publicitat d'11 de desembre de 1998 i el Reglament
de Societats Professionals de 16 de febrer de 2000.
Malgrat això, en alguns aspectes l'actual normativa col·legial
reguladora de l'advocacia no dóna una resposta adequada al repte
abans esmentat, i fins i tot representa en ocasions un difícil
obstacle per al seu acompliment. Aquesta circumstància fa
absolutament imprescindible reformar la regulació de l'exercici de
l'advocacia.
D'altra banda, aquesta reforma normativa no només ve imposada per
la força dels fets, sinó també per la força del dret. En aquest
punt, resulta ineludible esmentar la Llei estatal 7/1997, de 14
d'abril, de mesures liberalitzadores en matèria de col·legis
professionals. Aquesta Llei ha establert de manera rotunda, seguint
la tendència vigent als països més avançats, que l'exercici de
les professions ha de realitzar-se en règim de lliure competència,
la qual cosa obliga sens dubte a modificar en molts aspectes la
tradicional percepció de la nostra professió.
Els catorze col·legis d'advocats catalans, coordinats entorn al
Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya, s'han mostrat
particularment sensibles davant la necessitat de reformar la
normativa professional.
La prova més eloqüent d'aquesta sensibilitat és la convocatòria,
per part del Consell, del Segon Congrés de l'Advocacia Catalana,
amb l'objectiu de discutir i elaborar les bases del present Codi de
l'Advocacia Catalana. En aquest Congrés, que es va celebrar a
Tarragona els dies 29 i 30 de setembre i 1 i 2 d'octubre de 1999,
l'advocacia catalana va donar suport de manera contundent al
projecte d'elaborar una nova normativa. En aquest sentit, és molt
significativa l'elevada participació que va tenir el Congrés,
manifestada tant en l'alt nombre de congressistes i de participants
en els treballs preparatoris com en el consens aconseguit en
l'aprovació de les bases.
La competència normativa del Consell per aprovar el Codi de
l'Advocacia Catalana s'assenta fonamentalment en la competència
exclusiva de la Generalitat de Catalunya per regular l'exercici de
les professions titulades, atribuïda a l'article 9.23 de l'Estatut
d'autonomia de Catalunya.
En exercici d'aquesta àmplia competència, que només troba els
seus límits en la legislació bàsica de l'Estat, la Generalitat va
promulgar la Llei 13/1982, de col·legis professionals, la qual
alhora atribueix als col·legis la competència per regular
l'exercici de les professions (articles 4.1 i 11.1) i als consells
dels col·legis, com a corporacions coordinadores, la competència
per unificar la normativa professional (article 16.b i c).
En definitiva, el present Codi pretén impulsar una reforma dirigida
a modernitzar i unificar la regulació de l'exercici de l'advocacia
a Catalunya, amb l'objectiu final de potenciar la seva
competitivitat i, d'aquesta manera, oferir un millor servei als
ciutadans i a la societat en general.
Capítol I
Disposicions generals
Article 1
Normativa aplicable
1. L'exercici de l'advocacia a Catalunya es regirà pel present Codi,
sens perjudici de l'aplicació, quan correspongui, de la normativa
autonòmica catalana, de la normativa estatal i de la normativa
comunitària.
2. L'organització del Consell dels Col·legis d'Advocats de
Catalunya i de cadascun d'aquests Col·legis es regirà,
respectivament, per la normativa del Consell i per la normativa del
col·legi corresponent, sens perjudici de l'aplicació, quan
correspongui, de la normativa autonòmica catalana, de la normativa
estatal i de la normativa comunitària.
Article 2
Àmbit d'aplicació
El present Codi s'aplicarà als advocats incorporats a qualsevol
dels col·legis d'advocats catalans que, de manera habitual o
ocasional, exerceixin l'advocacia a Catalunya.
Els advocats incorporats a col·legis d'advocats de fora de
Catalunya quedaran subjectes a les normes d'actuació, la
deontologia i el règim disciplinari del Codi en les seves
actuacions professionals a Catalunya.
Article 3
Àmbit d'actuació dels advocats
1. Els advocats estan habilitats per exercir en exclusiva les
activitats professionals de direcció i defensa de les parts en tota
mena de processos, com també l'assessorament i el consell jurídics.
També estan habilitats per exercir en tot tipus d'expedient
administratius davant qualsevol autoritat pública, o ens o entitat
que en depengui, i la corresponent gestió i tramitació de les
actuacions necessàries en el marc dels processos o procediments
corresponents; igualment, estan habilitats per a l'assessorament, la
tramitació, la gestió, l'administració, la representació, la
negociació, la contractació, la mediació, la promoció, la
consulta, l'estudi i l'informe relatiu a qualsevol tipus de negoci
jurídic, operació o transacció, dret o interès, o aspecte
relacionat amb la normativa aplicable, la seva interpretació o
qüestions de caire jurídic divers, en totes les branques del dret,
i l'elaboració dels contractes, els informes o els dictàmens que
es requereixin, o qualsevol altre tipus de documentació que resulti
menester o s'estimi convenient.
2. En desenvolupament de l'apartat anterior, i a títol merament
enunciatiu i no limitatiu, cal entendre que els advocats estan
habilitats per a l'actuació professional en els àmbits següents:
a) L'assessorament, la tramitació, la gestió, l'administració, la
representació, la negociació, la contractació, la mediació, la
promoció, la consulta, l'estudi i l'informe relatiu a operacions
immobiliàries o urbanístiques de qualsevol tipus, així com
relatius a expedients d'habitatges, habitatges de protecció
oficial, expropiacions, arrendaments o de qualsevol altre tipus.
b) L'assessorament, la tramitació, la gestió, l'administració, la
representació, la negociació, la contractació, la mediació, la
promoció, la consulta, l'estudi i l'informe relatiu al dret de
família, matrimonial o d'herències i successions, així com
qualsevol altre aspecte de relació familiar o de parella o
paternofilial, especialment en la mediació, que vingui regulada per
la legislació civil.
c) L'assessorament, la tramitació, la gestió, l'administració, la
representació, la negociació, la contractació, la mediació, la
promoció, la consulta, l'estudi i l'informe relatiu al dret
administratiu, especialment en l'actuació de les administracions
públiques en matèria de llicències administratives, urbanisme,
expropiació forçosa, contractació i, en general, la intervenció
en l'actuació dels ciutadans.
d) L'assessorament, la tramitació, la gestió, l'administració, la
representació, la negociació, la contractació, la mediació, la
promoció, la consulta, l'estudi i l'informe relatiu a les
operacions creditícies, de caire bancari o no, en les quals es
concedeixin préstecs o crèdits, amb o sense garantia personal o
real, ja sigui com a negoci en si mateix o com a operació
relacionada amb qualsevol altra transacció, inclosa la compravenda
o la permuta d'immobles o terrenys.
e) L'assessorament, la tramitació, la gestió, l'administració, la
representació, la negociació, la contractació, la mediació, la
promoció, la consulta, l'estudi i l'informe a favor de persones
físiques o jurídiques relatiu a operacions personals o
empresarials d'adquisició, compravenda, transmissió, arrendament,
cessió de valors, drets, accions o qualsevol altre tipus de béns,
mobles o immobles, així com l'assessorament previ per a tots
aquells aspectes fiscals o financers propis de la gestió o
l'administració d'aquests béns.
f) L'assessorament, la tramitació, la gestió, l'administració, la
representació, la negociació, la contractació, la mediació, la
promoció, la consulta, l'estudi i l'informe relatiu a qualsevol
tipus d'assumpte o conflicte laboral i social, de caire individual o
col·lectiu, ja sigui en relació amb les condicions econòmiques de
la relació laboral, la seguretat i la salut al lloc de feina, la
prevenció de riscos laborals, o ja sigui en relació amb la
problemàtica del col·lectiu, o àdhuc la representació i defensa
dels drets i interessos de les parts en expedients administratius,
així com la tramitació i gestió de totes aquelles actuacions que
es requereixin per salvaguardar els drets i llibertats dels
treballadors i els interessos de les empreses.
g) L'assessorament, la tramitació, la gestió, l'administració, la
representació, la negociació, la contractació, la mediació, la
promoció, la consulta, l'estudi i l'informe relatiu a qualsevol
tipus de qüestió fiscal, ja sigui com a qüestió o assessorament
propi o ja sigui vinculat a algun tipus d'operació concreta, de les
esmentades en els apartats anteriors, així com la tramitació dels
expedients i les declaracions que corresponguin davant les
autoritats fiscals.
h) L'assessorament, la tramitació, la gestió, l'administració, la
representació, la negociació, la contractació, la mediació, la
promoció, la consulta, l'estudi i l'informe relatiu a qualsevol
tipus d'afer en matèria d'assegurances i la seva contractació.
i) L'assessorament, la tramitació, la gestió, l'administració, la
representació, la negociació, la contractació, la mediació, la
promoció, la consulta, l'estudi i l'informe relatiu a aspectes
mediambientals, d'aigües, energia i noves tecnologies, relacionats
amb la normativa que regula aquests nous àmbits, així com
qualsevol altre aspecte normatiu o jurídic lligat amb les relacions
que la nova economia, els canvis socials i les noves exigències
d'una societat i una economia globalitzades puguin imposar a
l'advocat en la defensa dels drets i interessos dels seus clients,
així com en l'assessorament per a la seva adaptació a nous marcs
legals i normatius.
3. L'habilitació dels advocats per a la seva actuació professional,
segons ha estat descrita en els apartats anteriors, s'entén sempre
d'acord amb la normativa vigent i les prohibicions i limitacions
legals que es prevegin en cada moment.
Article 4
Principis de llibertat, independència i lliure competència.
1. En el seu exercici professional els advocats compliran les normes
deontològiques aplicables i actuaran sota els principis de
llibertat i independència, com també sota el principi de lliure
competència amb altres advocats i professionals.
2. Només podran utilitzar la denominació d'advocat aquells que
s'hagin incorporat al col·legi d'advocats corresponent en qualitat
d'exercents.
Article 5
Llengua pròpia i llengües oficials
1. El català és la llengua pròpia dels col·legis d'advocats de
Catalunya i del Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya i,
per tant, és la llengua d'ús normal i ordinari. A més, el català
es la llengua oficial d'aquestes corporacions, com també ho és el
castellà.
2. Els col·legis i el Consell impulsaran la normalització de l'ús
del català en totes les professions jurídiques i en
l'Administració de justícia de Catalunya. En concret, aquestes
corporacions promouran l'edició en català de formularis, de
normativa i de programes de gestió de despatxos i de qualsevol
altre material relacionat amb les professions jurídiques.
3. Els advocats que prestin els serveis d'assistència jurídica
gratuïta, de torn d'ofici i orientació jurídica hauran de poder
atendre i actuar en la llengua que esculli el representat d'entre
les dues llengües oficials de Catalunya.
Article 6
Previsió social
1. Els advocats, d'acord amb la normativa aplicable, hauran d'estar
adscrits almenys a un dels dos règims de previsió social següents:
el règim assegurador mutualista col·legial i el corresponent
règim públic de la Seguretat Social.
2. El règim assegurador mutualista alternatiu a la Seguretat Social
està integrat per les dues mutualitats següents: la Mútua de
Previsió Social dels Advocats de Catalunya i la Mutualitat General
de l'Advocacia Espanyola.
3. Els col·legis d'advocats catalans i el Consell dels Col·legis
d'Advocats de Catalunya hauran de desenvolupar les següents
funcions en matèria de previsió social:
a) Vetllar perquè en tot moment estigui garantit el dret de
l'advocat a optar lliurement per qualsevol dels règims de previsió
social, sense que en cap cas sigui exigible l'afiliació a les dues
mutualitats.
b) Vetllar per la realització d'obra social a favor dels advocats,
sens perjudici de l'autonomia de cada col·legi per articular
sistemes propis d'ajuts als seus advocats, que en tot cas hauran de
regir-se per criteris de solidaritat, no-discriminació i
transparència.
c) Fomentar la subscripció de cobertures de previsió social amb
caràcter complementari al règim de previsió al que consti adscrit
l'advocat d'acord amb l'apartat 1.
Article 7
Assistència jurídica gratuïta i torn d'ofici
1. L'assistència jurídica gratuïta és un servei públic destinat
a garantir la tutela judicial efectiva a tots els ciutadans que
acreditin insuficiència de recursos per litigar. La prestació
d'aquest servei correspon als advocats i procuradors, i la seva
gestió, als col·legis. L'Administració, com a responsable última
del recte funcionament del servei d'assistència jurídica gratuïta,
haurà de finançar-lo adequadament garantint el pagament de les
despeses de la seva gestió als col·legis i una retribució digna,
suficient i en termes raonables als advocats, tenint en compte la
normativa col·legial sobre honoraris. Els advocats que prestin el
servei d'assistència jurídica gratuïta s'hauran de sotmetre a una
formació continuada.
2. El torn d'ofici és un servei públic establert per garantir
l'assistència i la defensa de les persones que sol·licitin advocat
d'ofici o es neguin a nomenar-lo quan sigui preceptiva la seva
intervenció, i consisteix en la designació d'ofici d'un advocat.
La prestació d'aquest servei correspon als advocats, i la seva
gestió, als col·legis. L'advocat designat d'ofici informarà als
interessats del seu deure de pagar els honoraris, excepte quan al
client se li reconegui el dret d'assistència jurídica gratuïta. A
més, l'advocat informarà al client de la distinció entre ambdues
figures i de la possibilitat o no de sol·licitar l'assistència
jurídica gratuïta, tenint en compte la capacitat econòmica en
cada cas concret.
3. Els col·legis d'advocats catalans i el Consell dels Col·legis
d'Advocats de Catalunya realitzaran tots els esforços possibles i
establiran els controls i els seguiments escaients per millorar la
qualitat en la prestació o en la gestió dels serveis
d'assistència jurídica gratuïta i de torn d'ofici. Aquestes
entitats tindran la potestat d'unificar la seva regulació
corporativa i negociar-ne el finançament per l'Administració.
Article 8
Noves tecnologies
1. Els col·legis d'advocats catalans i el Consell dels Col·legis
d'Advocats de Catalunya promouran la correcta utilització de les
noves tecnologies de la informació i de la comunicació per part
dels advocats.
2. Els col·legis o, en el seu cas, el Consell, podran assumir,
d'acord amb la normativa vigent, les facultats de certificar
digitalment i emetre els corresponents certificats identificadors
dels advocats, garantint-ne la confidencialitat i la identitat en
les seves comunicacions amb els altres advocats o amb tercers i amb
l'Administració pública, i establiran sistemes per garantir la
seguretat de les seves comunicacions telemàtiques.
Capítol II
L'accés a l'advocacia
Article 9
Obligatorietat de la col·legiació
1. És un requisit indispensable per a l'exercici de l'advocacia
estar incorporat al col·legi d'advocats corresponent.
2. La incorporació a un sol col·legi, que serà el del domicili
professional únic o principal de l'advocat, serà suficient per
poder exercir a tot el territori català, sens perjudici dels
requisits que el Consell pugui establir en matèria de comunicacions
fora de l'àmbit territorial de col·legiació.
3. Els col·legis remetran anualment a tots els jutjats i tribunals
del seu àmbit territorial, com també als centres penitenciaris i
de detenció, la llista dels advocats en exercici incorporats al seu
col·legi, llista que s'actualitzarà periòdicament amb les altes i
baixes.
4. Els advocats hauran de consignar en totes les seves actuacions el
número de col·legiat o, en el seu cas, quan actuïn fora del seu
àmbit territorial de col·legiació, el número de registre de la
comunicació.
Article 10
Requisits de la col·legiació
1. Per a la incorporació a un col·legi d'advocats de Catalunya
s'hauran d'acreditar les condicions següents:
a) Tenir la nacionalitat d'algun dels estats membres de la Unió
Europea, sempre que es compleixin els requisits exigits a aquests
efectes per la normativa vigent.
b) Ser major d'edat.
c) Posseir el títol de llicenciat en dret o els títols estrangers
que, conforme a les normes vigents, siguin homologats a aquest.
d) No estar incurs en causa d'incapacitat.
e) No estar incurs en causa d'incompatibilitat per exercir
l'advocacia.
f) No tenir antecedents penals que inhabilitin per exercir
l'advocacia o qualsevol altra professió de caràcter jurídic,
d'acord amb els respectius estatuts i la normativa aplicable, i
sempre durant l'acompliment de la condemna o sanció corresponent.
g) Satisfer la quota d'ingrés corresponent i les que estableixi el
col·legi corresponent.
h) Formalitzar l'adscripció al règim de previsió social legalment
exigit.
2. En cas de reincorporació d'un antic col·legiat que per
qualsevol motiu hagués perdut la condició de tal, s'hauran
d'acreditar les condicions descrites a l'apartat anterior en el
moment de la reincorporació.
Article 11
Incapacitat per exercir l'advocacia
1. Són circumstàncies determinants de la incapacitat per exercir
la professió d'advocat:
a) Les sancions disciplinàries fermes que comportin la suspensió
de l'exercici professional o l'expulsió del col·legi d'advocats
corresponent.
b) La incapacitat declarada judicialment.
c) La inhabilitació o suspensió expressa per exercir l'advocacia,
o qualsevol altra professió de caràcter jurídic, en virtut de
resolució judicial o corporativa ferma, d'acord amb els respectius
estatuts i la normativa aplicable, i sempre durant l'acompliment de
la condemna o sanció corresponent.
d) Els impediments que, per la seva naturalesa o intensitat,
impossibilitin el compliment de la funció de defensa dels
interessos aliens encomanada als advocats.
2. Les incapacitats desapareixeran quan cessin les circumstàncies
que les hagin motivat o s'hagi extingit la responsabilitat
disciplinària.
Article 12
Incompatibilitat per exercir l'advocacia
1. L'exercici de l'advocacia és incompatible:
a) Amb les funcions i els càrrecs públics de l'Estat i de
qualsevol de les administracions públiques, siguin estatals,
autonòmiques, locals o institucionals, quan la seva normativa
reguladora estableixi expressament aquesta incompatibilitat.
b) Amb l'exercici de les professions en relació a les quals la
legislació estableixi expressament aquesta incompatibilitat.
2. L'advocat a qui afecti alguna de les causes d'incompatibilitat
haurà de comunicar-ho al col·legi i cessar immediatament la
situació d'incompatibilitat.
Article 13
Resolució de les sol·licituds d'incorporació
1. La Junta de Govern del Col·legi, dintre del termini màxim de
dos mesos, haurà de prendre i comunicar l'acord d'incorporació, o
bé la seva denegació. S'entendrà admesa la sol·licitud en el cas
que transcorri aquest termini sense que recaigui resolució.
2. El degà o persona delegada per ell podrà, en casos d'urgència,
acordar la incorporació amb caràcter provisional, sens perjudici
de sotmetre-ho a la junta amb posterioritat.
3. En tot cas, no es podrà denegar la incorporació als
professionals que reuneixin el requisits exigits en aquest Codi.
Article 14
Defensa d'assumptes propis
1. Podran actuar com a advocats sense necessitat d'estar incorporats
a un col·legi d'advocats els llicenciats en dret que ho
sol·licitin amb l'única finalitat de portar la defensa en
procediments sobre assumptes propis, del cònjuge o dels parents
dins del quart grau de consanguinitat o el segon d'afinitat.
2. L'autorització serà concedida en cada cas concret pel degà,
sempre que els sol·licitants compleixin els requisits de
col·legiació, excepte els referits al pagament de les quotes
col·legials i a l'adscripció al règim de previsió social. En la
seva actuació, els llicenciats en dret autoritzats estaran
subjectes a la responsabilitat civil i disciplinària dels advocats.
3. Aquesta autorització suposa la concessió a l'interessat de tots
els drets i les obligacions dels advocats, excepte el de satisfer
les quotes col·legials, però només en relació a l'assumpte en
qüestió.
Article 15
Pèrdua de la condició de col·legiat
1. La condició de col·legiat es perdrà per les causes següents:
a) Defunció.
b) Declaració judicial d'incapacitat.
c) Expulsió com a conseqüència del compliment d'una sanció
disciplinària ferma que la comporti.
d) Condemna ferma que comporti la inhabilitació per exercir
l'advocacia.
e) Baixa voluntària comunicada per escrit.
f) Baixa forçosa per incompliment de l'obligació de pagament de
les quotes ordinàries o extraordinàries i de les restants
càrregues col·legials.
2. La pèrdua de la condició de col·legiat no alliberarà del
compliment de les obligacions vençudes, les quals es podran exigir
als interessats o als seus hereus.
3. En relació a la baixa forçosa per incompliment de les
obligacions econòmiques, la seva efectivitat estarà condicionada a
la prèvia instrucció d'un expedient sumari, que comportarà un
requeriment escrit a l'afectat perquè, dintre del termini que es
fixi, es posi al corrent dels descoberts. Passat el termini sense
compliment, es prendrà l'acord de baixa, que haurà de notificar-se
de manera expressa a l'interessat. L'advocat podrà rehabilitar els
seus drets pagant el deute, els interessos al tipus legal i la
quantitat que correspongui satisfer en concepte de reincorporació.
Article 16
Suspensió o inhabilitació de l'exercici professional
1. La suspensió o la inhabilitació per a l'exercici professional
no comprèn la pèrdua de la condició de col·legiat, sinó que la
persona afectada continuarà pertanyent al col·legi, amb la
limitació de drets que la causa o l'acord de suspensió o
d'inhabilitació hagin produït.
2. La suspensió o la inhabilitació s'hauran de comunicar al
Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya.
Article 17
Comunicació de domicili per a notificacions
1. Els advocats hauran de comunicar al Col·legi corresponent el seu
domicili per a notificacions a tots els efectes col·legials.
2. Així mateix, qualsevol canvi de domicili, perquè produeixi
aquest efectes, haurà de ser comunicat expressament.
Article 18
Assegurança de responsabilitat professional
1. Es recomana que els advocats contractin una assegurança de
responsabilitat professional que cobreixi de manera adequada els
riscos que assumeixin en l'exercici de la professió.
2. Els col·legis hauran de contractar una assegurança col·lectiva
de responsabilitat professional que cobreixi en una quantitat
mínima els riscos que assumeixen els advocats incorporats al
respectiu col·legi, sens perjudici que aquests puguin
individualment ampliar la cobertura d'aquesta assegurança
col·lectiva mitjançant la contractació d'una assegurança
individual complementària.
Capítol III
La passantia
Article 19
Definició de passantia i règim aplicable
1. La passantia és un contracte en virtut del qual un advocat amb
experiència, anomenat tutor, encarrega a un altre advocat sense
experiència, anomenat passant, la realització, sota la seva
direcció i supervisió, d'activitats pròpies d'advocat, a canvi de
satisfer-li una remuneració mixta, en part en espècie, consistent
en l'aprenentatge pràctic de la professió, i en part dinerària,
consistent en una retribució acordada, la qual haurà de ser digna
i atendre tant al temps esmerçat pel passant com a les tasques
concretes dutes a terme en els assumptes del despatx.
2. Els tutors i els passants que decideixin vincular-se mitjançant
un contracte de passantia estaran subjectes al règim establert en
el present capítol, sens perjudici de la vigència de l'autonomia
de la voluntat de les parts en tot allò no regulat.
Article 20
Requisits per ser tutor i passant
1. El tutor haurà de ser un advocat amb un mínim de set anys
d'experiència en l'exercici de la professió. Excepcionalment,
podrà ser tutor aquell advocat amb menys de set anys d'experiència,
sempre que ho aprovi el col·legi corresponent.
2. El passant haurà de ser un advocat amb un màxim de cinc anys
des de la seva col·legiació com a exercent. El tutor només podrà
contractar un passant per any. Excepcionalment, el tutor podrà
contractar més d'un passant per any, sempre que ho aprovi el
col·legi corresponent. El contracte de passantia tindrà una durada
màxima de tres anys.
Article 21
Drets i obligacions del tutor
1. El tutor té els drets següents
a) Encarregar al passant la realització d'activitats pròpies
d'advocat.
b) Percebre del client la remuneració corresponent a l'activitat
desenvolupada pel passant sota la seva supervisió i direcció.
2. El tutor haurà de complir les obligacions següents:
a) Dirigir i supervisar l'activitat del passant, impartint-li les
instruccions i les explicacions corresponents, sense que pugui
destinar-lo a tasques auxiliars impròpies de la professió.
b) Proporcionar al passant una formació pràctica de la professió,
segons la disponibilitat del tutor.
c) Satisfer puntualment al passant la remuneració pactada, prèvia
presentació de la minuta corresponent.
d) No exigir al passant cap tipus de remuneració a canvi de la
passantia.
Article 22
Drets i obligacions del passant
1. El passant té els drets següents:
a) Obtenir la direcció i supervisió del tutor en relació a les
activitats que realitzi.
b) Rebre una formació pràctica de la professió, segons la
disponibilitat del tutor, sens perjudici de la formació que el
passant pugui rebre de les escoles de pràctica jurídica.
c) Percebre puntualment del tutor la remuneració pactada.
d) Assistir a les entrevistes del tutor amb clients, si el client no
s'hi oposa, com també a les vistes, els judicis i altres actuacions
processals que realitzi el tutor.
e) Utilitzar les infraestructures del despatx del tutor per als seus
propis assumptes, sempre que compti amb el consentiment exprés del
tutor, i respectant en tot cas l'organització interna i la
preferència de les tasques pròpies de la passantia.
2. El passant haurà de complir les obligacions següents:
a) Realitzar l'activitat pròpia d'advocat que li encomani el tutor.
b) Subjectar-se a la normativa professional aplicable als advocats.
c) Abstenir-se de mantenir entrevistes individualment amb els
clients del tutor, llevat que hi concorri el consentiment d'aquest
últim.
d) Respectar les instruccions i pautes fixades pel tutor, en la
realització de les activitats encomanades per aquest.
Article 23
Causes d'extinció de la passantia
1. La passantia s'extingirà per qualsevol de les causes següents:
a) Finalització del termini pactat.
b) Mutu acord de tutor i passant.
c) Desistiment unilateral de qualsevol de les parts.
d) Defunció del tutor o del passant.
2. En cas d'extinció de la passantia abans de la finalització del
termini pactat, el passant podrà iniciar una altra passantia fins a
esgotar el límit màxim de tres anys, i es computaran a aquests
efectes la durada de la passantia extingida.
Article 24
Organització i control col·legial de la passantia
Els col·legis d'advocats organitzaran la passantia d'acord amb els
paràmetres següents:
a) Cada col·legi d'advocats portarà un registre dels llicenciats
en dret que vulguin esdevenir passants, en el qual constaran les
dades curriculars que aquests hagin acreditat, i un registre dels
advocats que vulguin esdevenir tutors.
b) Així mateix, cada col·legi d'advocats portarà un registre de
passanties on s'inscriuran els contractes de passantia, fent constar
la seva data d'inici, la presentació de les memòries indicades en
l'apartat següent, la finalització de la passantia i la seva
acreditació.
c) Dins els vint primers dies següents a la finalització de cada
semestre natural, el passant presentarà al col·legi una memòria,
signada per ell i pel tutor, en la qual es descriuran de manera
resumida les activitats que ha realitzat durant el darrer semestre.
El tutor podrà fer constar en la memòria aquelles observacions i
puntualitzacions que, per qualsevol motiu, consideri necessàries.
d) Els col·legis controlaran el correcte desenvolupament de la
passantia.
e) La finalització de la passantia s'haurà de comunicar al
col·legi, el qual l'haurà d'inscriure en el registre de passanties.
f) Un cop finalitzada la passantia, i a la vista de les memòries
del passant, el col·legi d'advocats expedirà si escau un
certificat acreditatiu que el passant ha desenvolupat
satisfactòriament l'aprenentatge pràctic de la professió
d'advocat.
g) En cas que el tutor i el passant estiguessin col·legiats a
diferents col·legis, s'establirà un sistema de coordinació de les
funcions dels respectius col·legis en matèria de passantia.
Article 25
Mesures incentivadores
El Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya realitzarà les
gestions oportunes davant la Generalitat de Catalunya, la Mútua de
Previsió Social dels Advocats de Catalunya i la Mutualitat General
de l'Advocacia Espanyola per tal d'incentivar la realització de
passanties.
Capítol IV
Les relacions entre els advocats i els clients
Article 26
Llibertat i independència de l'advocat
1. La independència ha d'orientar en tot moment l'actuació de
l'advocat i, per tant, aquest haurà de rebutjar qualsevol encàrrec
que pugui comprometre-la. A més, haurà d'informar el client de les
situacions personals, familiars, econòmiques o d'amistat que el
vinculin amb la part contrària i que puguin afectar la seva
actuació.
2. L'advocat té plena llibertat per decidir els mitjans de defensa
que cal utilitzar sempre que hagin estat obtinguts legítimament.
3. L'advocat no podrà renunciar a drets o assumir obligacions en
nom del client sense la seva autorització expressa.
4. L'advocat que mantingui una relació permanent amb el client,
sigui o no de naturalesa laboral, gaudeix dels mateixos drets i
obligacions que la resta d'advocats, i la seva actuació es regeix
igualment pels principis de llibertat i independència.
Article 27
Informació al client
1. El client té dret a ser informat per l'advocat de les
circumstàncies següents:
a) La col·legiació del mateix advocat i el número de col·legiat.
b) Els possibles resultats de la seva actuació, sense prometre'n
cap que no depengui exclusivament d'aquesta actuació.
c) El cost previsible de la seva actuació, incloent honoraris i
despeses.
d) Les actuacions realitzades i els resultats que es vagin assolint.
2. Al mateix temps, l'advocat té dret a reclamar al client tota la
informació que resulti rellevant per a l'òptima consecució de
l'encàrrec. L'advocat haurà de mantenir la confidencialitat de la
informació que el client li subministra.
3. En cap cas l'advocat podrà retenir informació o documentació
del client a l'efecte de cobrar les quantitats degudes per aquest.
Article 28
Dret de l'advocat d'acceptar o rebutjar l'encàrrec
1. L'advocat té dret a acceptar lliurement un encàrrec amb les
limitacions establertes per als casos de conflicte d'interessos.
Mentre no renunciï a l'encàrrec durà a terme la defensa dels
interessos del client en la seva integritat.
2. L'advocat té també el dret a refusar lliurement un encàrrec,
sense haver d'expressar-ne les causes, sens perjudici del que
estableixi el règim de l'assistència jurídica gratuïta i del
torn d'ofici.
3. Així mateix, l'advocat també té dret a renunciar, en qualsevol
moment, a un encàrrec que estigui duent a terme. En aquest cas,
l'advocat haurà de procurar la protecció integral dels interessos
del seu client.
A aquests efectes, adoptarà les mesures següents:
a) Comunicarà la renúncia al client per qualsevol mitjà que
permeti la constància de la seva recepció, a fi que aquest pugui
procurar-se un nou advocat.
b) Executarà tots els actes necessaris per evitar la pèrdua de
drets.
c) Comunicarà la renúncia a l'òrgan corresponent de
l'Administració de justícia si hi ha un plet pendent.
d) Facilitarà informació completa al client i al nou advocat sobre
la situació de l'encàrrec, com també de les actuacions que cal
abordar en un termini breu.
4. Un cop l'advocat hagi comunicat fefaentment la renúncia al
client, o, en el seu cas, al col·legi i al jutjat, quedarà
alliberat de tota responsabilitat.
Article 29
Conflicte d'interessos
1. L'advocat no podrà assessorar diverses parts en un mateix
assumpte quan existeixi risc seriós de conflicte d'interessos entre
aquests clients, d'infracció del secret professional o de perill
per a la independència professional.
2. L'advocat no acceptarà encàrrecs que impliquin actuacions
contra antics clients seus quan puguin originar un conflicte
d'interessos. Excepcionalment, podrà acceptar-los quan, per raó
del temps transcorregut o pel tipus d'assumpte, no sigui possible
fer un ús indegut de la informació adquirida en l'execució de
l'antic encàrrec.
3. L'advocat no acceptarà encarregar-se d'un assumpte quan la part
contrària o un altre advocat li hagi realitzat una consulta
referida a l'assumpte esmentat en virtut de la qual hagi adquirit
una informació que pugui posar en perill la seva independència.
4. L'advocat tampoc acceptarà un encàrrec quan la consecució de
l'interès que en derivi no pugui ser garantida perquè no disposa
del temps suficient, o bé per manca dels coneixements necessaris
per ocupar-se'n.
5. Les prohibicions anteriors s'estenen també als socis i els
col·laboradors de l'advocat afectat.
6. No obstant això, l'advocat podrà actuar en interès de totes
les parts en la preparació i la redacció de documents de
naturalesa contractual, si bé en aquest cas estarà obligat a
mantenir una estricta objectivitat.
Article 30
Full d'encàrrec
1. És recomanable la utilització de fulls d'encàrrec en els quals
s'incorpori el contingut de l'encàrrec de la manera més explícita
possible, juntament amb la previsió dels tràmits que caldrà
complir, la durada aproximada, els honoraris i despeses previsibles,
a més de la manera i el temps pactat per al seu pagament, com
també l'eventual meritació d'interessos per aquests conceptes.
2. En el full d'encàrrec les parts es podran sotmetre a
l'arbitratge del col·legi d'advocats corresponent per resoldre les
qüestions que se'n derivin.
3. Els col·legis promouran la utilització dels fulls d'encàrrec,
facilitant-ne un model als col·legiats.
Article 31
Comptes especials de clients
1. És recomanable que l'advocat mantingui, de manera separada dels
seus comptes personals en una entitat de crèdit, un compte especial
per a les provisions de fons que li hagi lliurat el client i un
altre compte especial per als fons que el propi advocat hagi cobrat
d'un tercer o hagi de pagar a un tercer per compte del seu client.
2. L'advocat gestionarà aquests comptes especials complint les
obligacions legals i fiscals corresponents.
3. L'advocat no podrà destinar els fons dipositats als comptes
especials a finalitats personals del mateix advocat, ni a pagaments
per compte d'altres clients, ni tampoc a inversió.
4. Un cop finalitzada la relació entre advocat i client, l'advocat
procedirà a la liquidació dels comptes especials. En aquest cas,
l'advocat podrà cobrar els seus honoraris per la via de la
compensació dels fons dipositats al compte especial de provisió de
fons, però no dels dipositats al compte especial de pagaments i
cobraments per compte del client.
Article 32
Relacions de l'advocat amb la part contrària
1. L'advocat només es podrà relacionar amb la part contrària a
través del seu advocat. En conseqüència, l'advocat no podrà
entrar en contacte amb la part contrària sense autorització o
intervenció del seu advocat.
2. Si la part contrària no disposa d'advocat, s'observarà la
màxima prudència amb els tractes que es mantinguin i, en qualsevol
cas, se li recomanarà que es procuri un advocat.
Capítol V
Les relacions entre els advocats i l'Administració de justícia
Article 33
Obligacions de l'advocat envers l'Administració de justícia
En les seves relacions amb l'Administració de justícia, l'advocat
haurà de complir les obligacions següents:
a) Identificar-se com a advocat.
b) Observar especial diligència en l'acompliment dels horaris
establerts per als assenyalaments i les diligències judicials.
c) Guardar el degut respecte a totes les persones que participen a
l'Administració de justícia, com també exigir als seus clients el
respecte i el tracte correcte amb elles.
d) Comportar-se amb prudència, lleialtat i veracitat en les seves
declaracions, manifestacions i escrits.
e) Abstenir-se de fer cap senyal ostensible, aprovant o desaprovant
l'actuació dels intervinents, en les vistes i en les altres
actuacions judicials.
f) Si no pot concórrer per qualsevol circumstància a una
diligència judicial, o decideix no assistir-hi, ho haurà de
comunicar amb la deguda antelació a l'òrgan judicial i a l'advocat
contrari per evitar esperes innecessàries, sens perjudici de la
possibilitat de designar un altre advocat perquè el substitueixi.
Haurà de procedir de la mateixa manera quan li consti la
inassistència dels seus clients.
Article 34
Principis de llibertat i independència
1. L'advocat té dret a la plena llibertat de defensa i a la màxima
independència, si bé haurà d'obviar les pràctiques exclusivament
dilatòries.
2. Si l'advocat considera que l'òrgan judicial coarta la seva
llibertat i independència ho haurà de fer constar davant del
mateix òrgan judicial i n'assabentarà la Junta de Govern del
col·legi corresponent.
Article 35
Relacions entre Consell i Administració de justícia
El Consell vetllarà per garantir un diàleg institucionalitzat i
constant entre tots els operadors jurídics que intervenen en
l'Administració de justícia sobre els problemes que la pràctica
jurisdiccional genera diàriament.
Capítol VI
Les relacions entre advocats
Article 36
Principi de lliure competència
L'exercici professional dels advocats es realitzarà en règim de
lliure competència.
Article 37
Obligacions de l'advocat envers els altres advocats
En les relacions amb altres advocats, l'advocat haurà de complir
les obligacions següents:
a) Rebre amb la màxima celeritat possible l'advocat que el visiti
al seu despatx.
b) Atendre amb la màxima celeritat possible les comunicacions
escrites o telefòniques d'altres advocats.
c) Mantenir el més absolut respecte per l'advocat de la part
contrària, evitant qualsevol al·lusió personal, tant en els
escrits judicials i en els informes orals davant els tribunals com
en les comunicacions escrites i orals amb el seu client.
d) No citar en judici l'advocat de la part contrària, a fi i efecte
de no comprometre la integritat del dret de defensa del client.
e) No enregistrar ni reproduir les converses o les reunions
mantingudes amb altres advocats sense el seu consentiment. Aquest
consentiment no inclou l'autorització per a la divulgació del
contingut de l'enregistrament.
f) No revelar la informació confidencial rebuda d'un altre advocat.
g) No facilitar informació falsa ni atribuir-se facultats de
decisió diverses de les conferides pel client.
h) Comunicar la cessació o la interrupció de les negociacions
extrajudicials abans de presentar una reclamació judicial.
Article 38
Reclamacions derivades de l'exercici de la professió
1. L'advocat haurà de procurar sempre resoldre extrajudicialment
les reclamacions d'honoraris, pròpies i d'altres companys, esgotant
totes les possibilitats d'un arranjament extrajudicial satisfactori.
Si no ho aconsegueix, ho podrà sotmetre a l'arbitratge del
col·legi d'advocats corresponent.
Els honoraris no es poden impugnar amb la sola finalitat de retardar
la solució definitiva de l'afer.
2. Els advocats que, en nom propi o del client, pretenguin
interposar una acció de responsabilitat civil o penal contra un
altre advocat, hauran de comunicar-ho prèviament a la junta de
govern si l'acció deriva de l'exercici de la professió.
3. És recomanable la mediació col·legial en totes les accions de
caire professional entre advocats.
Capítol VII
El secret professional
Article 39
Naturalesa de dret i deure
1. El secret professional és un dret i un deure de l'advocat que
limita l'ús de la informació confidencial rebuda del client a les
necessitats de la defensa del client i exclou revelar-la, excepte en
els casos d'aixecament.
2. Es considera informació confidencial la relativa a la defensa
del client que ha estat rebuda en l'exercici de la professió.
Article 40
Àmbit objectiu, subjectiu i temporal
1. El secret professional empara la informació rebuda del client
amb independència del medi o el suport utilitzat.
2. El secret professional s'estén als advocats col·laboradors o
passants, i subjecta també el personal dependent.
3. El secret professional persisteix després d'haver cessat la
relació contractual de l'advocat amb el client.
Article 41
Aixecament
1. El secret professional es podrà aixecar en els supòsits
següents:
a) Quan el manteniment del secret pugui causar una lesió
notòriament injusta i greu a l'advocat o a un tercer.
b) Quan l'advocat sigui autoritzat de manera expressa pel client o
pels seus hereus.
c) En els expedients de jurisdicció disciplinària col·legial en
funció de queixa o de defensa a iniciativa pròpia o a requeriment
del col·legi.
2. En els supòsits a i c, l'advocat interessat en l'aixecament del
secret ho haurà de sol·licitar a la junta de govern o al membre de
la junta en el qual aquesta delegui, la qual l'autoritzarà si es
compleixen els requisits establerts en aquest article.
Article 42
Protecció del col·legi
1. L'advocat està obligat a denunciar al col·legi qualsevol
pertorbació que sofreixi o pugui sofrir en el manteniment del
secret professional.
2. El col·legi vetllarà pel compliment del deure de secret i
protegirà els seus col·legiats quan aquest compliment pugui estar
amenaçat, i intervindrà en qualsevol situació de pertorbació.
3. En les actuacions policials o judicials que afectin un advocat,
el degà, o qui el representi, haurà d'assistir a les diligències,
a fi de vetllar per la salvaguarda del secret professional.
Capítol VIII
La publicitat
Article 43
Normativa aplicable
1. En l'àmbit dels col·legis d'advocats de Catalunya, la
publicitat dels advocats es regirà per les normes contingudes a la
Llei de defensa de la competència, a la Llei de competència
deslleial, a la Llei general de publicitat i a la legislació
sectorial aplicable, així com per les normes de deontologia de la
professió i per les normes especials establertes en aquest capítol.
2. Aquesta normativa s'aplicarà també als advocats incorporats en
qualsevol dels col·legis d'advocats catalans que realitzin actes de
publicitat fora de l'àmbit territorial de Catalunya dirigits a
promoure la prestació de serveis dins d'aquest àmbit territorial.
Article 44
Licitud de la publicitat
1. La publicitat dels advocats és lícita, excepte en els casos en
què estigui expressament prohibida.
2. La publicitat dels advocats haurà d'ésser objectiva, veraç i
digna, tant pel seu contingut com pels mitjans emprats.
3. L'advocat haurà d'indicar en la seva publicitat les dades
col·legials.
Article 45
Publicitat il·lícita
1. Són actes de publicitat il·lícita perquè vulneren les normes
contingudes a la Llei de competència deslleial i a la Llei general
de publicitat:
a) La publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o
vulneri els valors i els drets reconeguts a la Constitució.
b) La publicitat enganyosa.
c) I, en general, la publicitat deslleial perquè resulta contrària
a les exigències de la bona fe.
2. Són actes de publicitat il·lícita perquè vulneren les normes
de deontologia de la professió:
a) La publicitat que signifiqui la violació del deure de secret
professional.
b) La publicitat que incorpori la promesa al client d'obtenir un
determinat resultat quan aquest no depengui exclusivament de
l'actuació de l'advocat.
c) La publicitat que faci menció de clients o afers professionals
sense l'autorització escrita del client.
d) La publicitat directament adreçada a les víctimes d'accidents o
catàstrofes i als seus familiars, en els supòsits en els quals la
llibertat d'elecció dels afectats està condicionada pel fet de
trobar-se sota l'impacte i els efectes d'un infortuni, així com
l'adreçada a persones implicades en processos judicials o de
naturalesa anàloga.
e) La publicitat comparativa amb altres advocats.
f) La publicitat de contingut ideològic.
g) I, en general, la publicitat contrària a les normes
deontològiques de la professió.
Article 46
Utilització de logotips i/o eslògans institucionals
1. Amb l'autorització prèvia de la junta de govern, els advocats
podran utilitzar a la seva publicitat els logotips i/o eslògans
institucionals que el seu col·legi tingui adoptats al respecte.
2. En cap cas es podran utilitzar els símbols o emblemes
corporatius oficials.
3. Els col·legis i el Consell, amb intervenció dels seus òrgans
facultats en matèria publicitària, crearan un logotip distintiu,
comú a tots els advocats catalans, que els identifiqui en la seva
publicitat particular.
Article 47
Control de la publicitat dels advocats
1. El control de la publicitat dels advocats i de la seva correcció
deontològica correspon als col·legis, en funció de les seves
necessitats i possibilitats organitzatives, preservant sempre la
potestat sancionadora de la junta de govern.
2. El col·legi ha de difondre i facilitar l'accés de tots els
col·legiats a les tècniques publicitàries i a l'ús publicitari
dels nous mitjans tecnològics.
Article 48
Consulta facultativa sobre la licitud de la publicitat
Els col·legis d'advocats podran establir un procediment mitjançant
el qual els advocats puguin consultar facultativament la junta de
govern sobre la licitud dels actes de publicitat que pretenguin
realitzar.
Article 49
Requeriment de cessació de publicitat il·lícita
Quan tingui coneixement d'un acte de publicitat il·lícita, la
junta de govern podrà requerir-ne la cessació a l'advocat que el
realitzi i/o iniciar i instruir l'expedient sancionador corresponent,
de conformitat amb el que estigui previst als seus estatuts i a la
resta de la normativa aplicable.
Article 50
Publicitat institucional
1. Els col·legis i el Consell potenciaran la publicitat
institucional de l'advocacia i destinaran a aquesta finalitat una
dotació anual dels seus pressupostos.
2. La publicitat institucional tindrà, entre altres, els continguts
següents: informar sobre les funcions i les competències dels
advocats, delimitar els camps d'actuació de l'advocacia enfront els
d'altres professionals, millorar la imatge corporativa de l'advocat
i el prestigi de la professió, promoure la mediació i l'arbitratge
i ressaltar la importància de l'assessorament preventiu, com també
de la mediació i de l'arbitratge.
Capítol IX
Els honoraris
Article 51
Dret de l'advocat als honoraris
L'advocat té dret a percebre uns honoraris en contraprestació als
seus serveis i a reintegrar-se de les despeses generades a causa de
la seva actuació professional.
Article 52
Llibertat en la fixació d'honoraris
1. L'advocat i el client pactaran lliurement els honoraris.
2. Els advocats podran formalitzar per escrit el pacte sobre
honoraris. Les parts poden sotmetre a l'arbitratge del col·legi
d'advocats corresponent els conflictes que puguin sorgir en aquesta
matèria, sens perjudici de les taxes que es puguin establir per
aquest servei.
3. Els col·legis hauran de fomentar la formalització per escrit
d'aquests pactes.
Article 53
Pacte de quota litis
Es permet pactar amb el client honoraris basats en el resultat de
l'afer, fins i tot amb l'establiment d'un tant per cent d'aquest
resultat, sempre que en tot cas el client assumeixi les despeses de
l'afer.
Article 54
Pressupost
1. És recomanable que l'advocat lliuri al client un pressupost per
escrit. L'advocat està obligat a lliurar-lo quan el client ho
sol·liciti.
2. El pressupost haurà d'incloure la previsió aproximada de
l'import del honoraris i de les despeses necessàries per realitzar
l'actuació professional, destacant el seu caràcter merament
orientador i aproximatiu. En cas que no es pugui realitzar una
previsió aproximada d'aquests imports, s'informarà dels criteris
que s'utilitzaran per calcular-los.
Article 55
Provisió de fons
Abans de realitzar la seva actuació professional o durant la seva
realització l'advocat podrà sol·licitar al client una o més
provisions de fons a compte dels honoraris i les despeses
necessàries per dur a terme l'actuació esmentada.
Article 56
Minuta
1. Per fer efectiva la seva remuneració, l'advocat haurà de
lliurar una minuta al client, la qual haurà de complir els
requisits legals i fiscals corresponents, i haurà d'expressar
detalladament els conceptes determinats dels honoraris i la relació
de les despeses pendents de reembossament.
2. Les parts podran acordar la satisfacció parcial dels honoraris,
tant per fases processals com per instàncies, expedint la minuta
corresponent, sens perjudici de la liquidació final.
3. L'advocat podrà emetre una minuta proforma, mitjançant la qual
notificarà per endavant al client els seus honoraris, sense exigir-ne
encara el pagament.
Article 57
Les normes col·legials d'honoraris
1. Les normes d'honoraris aprovades pels col·legis d'advocats i pel
Consell dels Col·legis d'Advocats tindran un caràcter merament
orientador.
2. En defecte de pacte exprés sobre honoraris, s'aplicaran
supletòriament les normes dels col·legis i, en defecte d'aquestes,
les del Consell.
3. En l'aprovació de les normes d'honoraris els col·legis i el
Consell hauran de tenir en compte principalment els criteris
següents:
a) La quantia econòmica de l'assumpte.
b) El temps esmerçat.
c) La dificultat de l'encàrrec.
d) La intensitat de la dedicació.
e) La urgència i l'especialització exigides.
f) L'interès i la transcendència personal o patrimonial de
l'assumpte.
g) La utilitat que la intervenció professional pugui reportar al
client.
4. Els col·legis i el Consell impulsaran la unificació de la
normativa d'honoraris per a tot Catalunya, sens perjudici de la
competència del col·legis per aprovar les normes d'honoraris.
5. Cada col·legi ostenta la competència per dictar resolucions
interpretatives sobre qualsevol aspecte de les normes d'honoraris i
per resoldre totes les qüestions que es puguin suscitar sobre
aquestes.
6. Entre altres tasques, el col·legi podrà emetre els informes que
sol·licitin els òrgans jurisdiccionals en els incidents sobre
taxació de costes, resoldre impugnacions, evacuar les consultes
formulades i emetre dictàmens i laudes previs o posteriors a
l'emissió de minutes, sens perjudici de les taxes que es puguin
establir per aquest servei.
Article 58
Taxació de costes
En cas de guanyar un plet amb condemna en costes s'haurà de
comunicar la minuta a l'advocat contrari abans de demanar la
taxació de costes al jutjat, a fi i efecte d'intentar-ne obtenir el
cobrament extrajudicial.
Capítol X
Exercici individual i col·lectiu de l'advocacia
Article 59
Exercici individual i col·lectiu
Els advocats podran exercir l'advocacia de manera individual, sigui
per compte propi o per compte d'altri, o de manera col·lectiva,
mitjançant la constitució de societats professionals d'advocats.
Article 60
Exercici individual
1. L'exercici individual de l'advocacia podrà desenvolupar-se per
compte propi, com a titular d'un despatx individual, o per compte
d'altri, per un despatx individual, per una societat professional
d'advocats o per una o diverses empreses o particulars.
2. No es perdrà la condició d'advocat que exerceix com a titular
del seu propi despatx individual quan:
a) L'advocat tingui al seu despatx passants o col·laboradors, amb
relació laboral amb aquests o sense.
b) L'advocat comparteixi els locals, les instal·lacions, els
serveis o altres mitjans amb altres advocats, però mantenint la
independència dels seus despatxos, sense identificació conjunta
d'aquests davant els clients.
c) L'advocat celebri acords de col·laboració per a determinats
assumptes o menes d'assumptes amb altres advocats o despatxos
col·lectius, nacionals o estrangers, independentment de la forma
que prenguin.
3. L'advocat titular d'un despatx individual respondrà
professionalment davant els seus clients de les gestions o
actuacions que efectuïn els seus passants o col·laboradors, sens
perjudici de la facultat de repetir contra aquests si escau. No
obstant això, els col·laboradors, igual que els passants, queden
sotmesos a les obligacions deontològiques i assumiran la seva
pròpia responsabilitat disciplinària. Els honoraris a càrrec del
client es meritaran a favor del titular del despatx.
Article 61
Exercici col·lectiu
Les societats professionals d'advocats són aquelles que tenen per
objecte l'exercici de l'advocacia, bé exclusivament, bé juntament
amb l'exercici d'una altra professió.
Article 62
Normativa aplicable
1. Les societats professionals d'advocats es regiran pel present
Codi, per la normativa de les societats professionals i per la
normativa de la forma societària adoptada.
2. Els socis podran incloure al contracte social tots els pactes que
considerin convenients, sempre que no s'oposin a la normativa
aplicable.
Article 63
Àmbit d'aplicació
El present Codi s'aplicarà a les societats professionals d'advocats
que tinguin el seu domicili social a Catalunya, com també a les
sucursals establertes a Catalunya de les societats professionals
d'advocats que tinguin el domicili social fora de l'àmbit
territorial català.
Article 64
Llibertat de constitució i d'elecció de forma societària
1. Els advocats podran exercir l'advocacia col·lectivament
associant-se entre ells o amb altres professionals mitjançant la
constitució de societats professionals d'advocats, amb els límits
i les condicions establerts al present Codi i a la normativa
aplicable.
2. Les societats professionals d'advocats podran adoptar qualsevol
de les formes societàries admeses en dret, incloses les societats
mercantils.
Article 65
Objecte social
1. Les societats professionals d'advocats hauran de tenir per
objecte l'exercici de l'advocacia, bé exclusivament, bé juntament
amb l'exercici d'una altra professió.
2. Tanmateix, no podran tenir per objecte l'exercici conjunt de
diverses professions quan se n'hagi establert legalment la
incompatibilitat.
Article 66
Denominació social
1. La denominació de la societat professional d'advocats es regirà
per la normativa de la forma societària adoptada, amb les
especialitats recollides al present Codi.
2. Quan la denominació sigui subjectiva es formarà amb el nom de
tots els socis advocats, d'algun d'ells o d'un de sol. Quan la
societat tingui per objecte social, a més de l'exercici de
l'advocacia, l'exercici d'una altra activitat professional, la
denominació es formarà amb el nom de tots els socis que estiguin
habilitats per exercir les professions que integrin l'objecte
social, d'algun d'ells o d'un de sol. Llevat que el contracte social
estableixi una cosa diferent, les persones que hagin perdut la
condició de soci i els seus hereus podran exigir la supressió del
seu nom de la denominació social.
3. Quan la denominació sigui objectiva es podrà formar amb
qualsevol nom. No obstant això, la societat no podrà adoptar una
denominació que porti a confusió sobre les activitats que integren
l'objecte social i, en concret, no podrà fer referència a una
activitat que no estigui inclosa en el seu objecte social.
4. S'admetran les denominacions mixtes, resultat de la combinació
d'una denominació subjectiva i objectiva.
Article 67
Socis i administradors
1. La majoria del capital social i dels drets de vot de les
societats professionals d'advocats hauran de pertànyer a advocats
en exercici. També hauran de ser advocats en exercici la majoria
dels membres de l'òrgan d'administració de la societat.
2. Quan la societat tingui per objecte social, a més de l'exercici
de l'advocacia, l'exercici d'una altra activitat professional, la
majoria del capital social i dels drets de vot hauran de pertànyer
a persones habilitades per exercir les professions que integren
l'objecte social. També hauran de ser persones habilitades la
majoria dels membres de l'òrgan d'administració. No obstant això,
les decisions de la societat referides a l'exercici de l'advocacia
requeriran sempre l'aprovació, per majoria, dels socis que siguin
advocats en exercici o, en cas que la competència per adoptar la
decisió correspongui a l'òrgan d'administració, dels membres
d'aquest òrgan que siguin advocats en exercici.
3. Les societats professionals d'advocats i les entitats estrangeres
equivalents a aquestes societats podran ser socis d'altres societats
professionals d'advocats.
Article 68
Exercici i imputació de l'activitat
1. Les societats professionals d'advocats només podran desenvolupar
el seu objecte consistent en l'exercici de l'advocacia mitjançant
advocats en exercici, siguin socis, siguin col·laboradors de la
societat. Els advocats actuants hauran de deixar constància en les
seves actuacions de la seva condició de membres de la societat.
2. Els drets i les obligacions derivats de l'exercici de l'advocacia
s'imputaran a la societat, sens perjudici de la responsabilitat
personal dels advocats actuants prevista a l'article següent.
3. L'exercici de l'advocacia a través de la societat no
obstaculitzarà l'aplicació als advocats actuants de la normativa
professional que correspongui. En especial, els advocats actuants
conservaran la seva plena llibertat i independència en el
desenvolupament de l'activitat professional.
4. Llevat que el contracte social estableixi una cosa diferent, els
socis que aportin a la societat com a prestació d'activitat
l'exercici de l'advocacia ho faran de manera exclusiva.
5. Tot i que les actuacions del torn d'ofici i d'assistència
jurídica gratuïta tenen caràcter personal, els socis d'una
societat professional d'advocats que realitzin aquest tipus
d'actuacions podran sol·licitar al col·legi la seva facturació a
nom de la societat.
Article 69
Responsabilitat
1. La societat professional d'advocats respondrà pels deutes
socials amb tot el seu patrimoni. La responsabilitat dels socis es
determinarà d'acord amb la normativa de la forma societària
adoptada.
2. A més, l'advocat que hagi realitzat una actuació professional
per compte de la societat respondrà pels deutes derivats de la seva
actuació, resultat de l'aplicació les regles generals sobre la
responsabilitat contractual o, si escau, extracontractual.
Article 70
Forma del contracte
El contracte de societat haurà de formalitzar-se d'acord amb la
normativa de la forma societària adoptada.
Article 71
Inscripció al Registre col·legial
1. Els col·legis d'advocats de Catalunya crearan els seus
respectius registres de societats professionals d'advocats.
2. Les societats professionals d'advocats hauran d'inscriure's
necessàriament al Registre del col·legi corresponent per raó del
domicili social. Un cop inscrites a aquest Registre, i quan
correspongui per raó de la forma societària adoptada, aquestes
societats s'inscriuran al Registre Mercantil.
3. Al Registre col·legial s'inscriuran les circumstàncies
següents referides a cadascuna de les societats professionals
d'advocats:
a) La denominació, l'objecte i el domicili de la societat.
b) La identitat i la professió dels socis, com també la seva
participació i els seus drets de vot en la societat.
c) La identitat i la professió dels membres de l'òrgan
d'administració.
d) La identitat dels advocats, diferents dels socis i membres de
l'òrgan d'administració, que col·laborin per la societat.
e) El contracte de societat.
f) Qualsevol modificació del contracte de societat referida a la
seva denominació, objecte i domicili, als socis i a la seva
participació i drets de vot, com també als membres de l'òrgan
d'administració.
g) Qualsevol alta o baixa referida als advocats que col·laborin per
a la societat.
h) La transformació, la fusió, l'escissió, la dissolució i la
liquidació de la societat.
4. Els socis de la societat que siguin advocats hauran de
sol·licitar a la junta de govern la inscripció al Registre
col·legial de la societat, com també dels actes inscribibles a
aquest. A la sol·licitud d'inscripció de la societat s'hi ha
d'adjuntar una còpia del contracte de societat.
5. Les sucursals establertes a Catalunya de societats professionals
d'advocats amb domicili social fora de Catalunya s'hauran
d'inscriure en el Registre col·legial corresponent per raó del
domicili de la sucursal. La inscripció de la sucursal haurà de
contenir les dades següents:
a) La denominació, l'objecte i el domicili de la societat
professional, indicant en el seu cas el Registre col·legial on es
troba inscrita.
b) El domicili de la sucursal.
c) La identitat dels advocats, siguin socis o col·laboradors, que
actuïn de manera permanent per a la sucursal.
d) Qualsevol modificació de les dades anteriors.
6. Els advocats, siguin socis o col·laboradors, que actuïn de
manera permanent per a la sucursal, hauran de sol·licitar a la
junta de govern la inscripció al Registre col·legial de la
sucursal, com també dels actes inscribibles en aquest.
7. El Registre col·legial verificarà exclusivament si la societat,
la sucursal o l'acte inscriptible s'adeqüen a les exigències de la
normativa professional.
8. La junta de govern haurà de resoldre sobre la inscripció en el
termini d'un mes a comptar des de la data de la presentació de la
sol·licitud. Transcorregut aquest termini sense que recaigui
resolució expressa, la societat, la sucursal o l'acte inscriptible
s'entendran inscrits.
9. El secretari del col·legi serà l'encarregat de portar el
Registre col·legial i de practicar les inscripcions acordades per
la junta de govern, en les quals es faran constar les dades
contingudes a la sol·licitud d'inscripció.
10. La inscripció al Registre col·legial de les societats, les
sucursals i els actes inscribibles previstos en aquest article
requerirà el pagament, en concepte de drets de registre, de les
quantitats que estableixi la junta de govern del col·legi
corresponent.
11. Cada any el col·legi publicarà, juntament amb la relació dels
seus col·legiats, la relació de les societats i de les sucursals
inscrites al Registre col·legial.
Capítol XI
Les vènies
Article 72
Dret del client a canviar d'advocat
1. El client té dret a canviar d'advocat en qualsevol moment.
2. L'exercici d'aquest dret no es podrà sotmetre a cap condició.
Article 73
Obligacions del nou advocat
El nou advocat haurà de complir les obligacions següents:
a) Comunicar a l'antic advocat, per escrit i de manera que permeti
la constància de la recepció de la comunicació, la decisió del
client de canviar d'advocat i sol·licitar-li la vènia, adjuntant
el document que acrediti que el client li ha encomanat l'encàrrec.
b) Informar el client del dret de l'antic advocat de cobrar els
honoraris, sens perjudici d'una eventual discrepància sobre aquests.
Article 74
Obligacions de l'antic advocat
Un cop rebuda la comunicació del nou advocat, l'antic haurà de
complir les obligacions següents:
a) Comunicar al nou advocat la concessió de la vènia, per escrit i
de manera que permeti la constància de la recepció de la
comunicació.
b) Informar el nou advocat, amb la màxima celeritat possible, de
totes les dades rellevants per a l'assessorament jurídic del client.
c) Lliurar al nou advocat tota la documentació relativa al cas, tot
i que pot mantenir còpia dels documents que li entregui. L'antic
advocat no podrà retenir en cap cas la documentació del client.
Article 75
Concessió de la vènia per part del col·legi
1. En cas que l'antic advocat no concedeixi la vènia al nou advocat
dins un termini raonable, aquest últim en podrà sol·licitar la
concessió a la junta de govern. El nou advocat s'adreçarà al
col·legi per escrit, acreditant haver sol·licitat prèviament la
vènia a l'antic advocat.
2. En aquells supòsits en què la urgència, degudament acreditada,
ho aconselli, correspondrà al degà la concessió de la vènia.
Article 76
Efectes de la concessió de la vènia
1. El canvi d'advocat es produirà des del moment en què el nou
advocat rebi la comunicació de concessió de la vènia per part de
l'antic advocat o del col·legi.
2. La recepció de la comunicació esmentada legitimarà l'actuació
del nou advocat i alliberarà l'antic de tota responsabilitat
derivada de fets posteriors.
3. En cas de discrepància entre l'antic advocat i el client pel que
fa als honoraris professionals, els afectats podran sotmetre
aquestes discrepàncies a informe del col·legi d'advocats
corresponent, que les resoldrà en un procediment que garanteixi la
intervenció de tots els interessats. Un cop el col·legi hagi emès
el seu informe, sens perjudici que les parts exercitin les accions
legals que els puguin correspondre, el nou advocat no podrà
percebre els seus honoraris mentre l'antic no hagi percebut els
fixats pel col·legi d'advocats o en els ulteriors procediments
judicials.
Capítol XII
La formació
Article 77
Etapes en la formació de l'advocat
La formació de l'advocat comprendrà tres etapes: la universitària,
la d'iniciació professional, tutelada pels col·legis d'advocats a
través de les escoles de pràctica jurídica o de la passantia, i
la continuada, tutelada pels col·legis d'advocats.
Article 78
Formació continuada
1. L'advocat haurà de procurar sotmetre's a un procés de formació
constant, mitjançant la formació continuada, per tal de garantir
la seva funció en l'exercici de la professió.
2. La formació continuada podrà realitzar-se amb la impartició de
cursos, la publicació de llibres o articles, la participació en
debats o taules rodones, l'assistència a cursos d'especialització
i altres activitats que objectivin un resultat anàleg segons les
condicions que fixi el Consell dels Col·legis d'Advocats de
Catalunya.
Article 79
Formació especialitzada
1. L'advocat podrà accedir al reconeixement d'una especialització
professional mitjançant la superació de cursos d'especialització
homologats pel Consell.
2. El reconeixement d'una especialització també es podrà obtenir
per notorietat.
Per acreditar la notorietat s'hauran de combinar els
factors següents: antiguitat en l'exercici efectiu de l'advocacia;
nombre d'assumptes de l'especialitat que es pretengui, nombre que
variarà segons el tipus d'assumptes (inversament proporcional a la
dificultat dels casos duts a terme); tractament proporcional dels
casos judicials i dels extrajudicials; publicacions; docència;
intervencions en debats, taules rodones, i totes les altres
activitats que objectivin un resultat anàleg en les condicions que
reglamentàriament fixi el Consell.
3. L'especialització podrà suposar un mèrit, però no una
habilitació específica per al seu exercici.
Article 80
Promoció de l'accés dels nous col·legiats a la vida professional
Els col·legis hauran de facilitar l'accés dels nous col·legiats a
la vida professional. A aquests efectes, hauran de fomentar, crear,
organitzar i mantenir escoles de pràctica jurídica, com també
fomentar, organitzar i controlar la passantia.
Article 81
Competències dels col·legis
En la formació dels advocats, correspondrà als col·legis
d'advocats desenvolupar les funcions següents:
a) Promoure, facilitar, organitzar i, si escau, finançar activitats
de formació professional contínua i cursos d'especialització
professional.
b) Homologar, segons les condicions que fixi el Consell, els cursos
d'especialització continuada que, dins la seva demarcació
territorial, imparteixin per a advocats altres organismes,
institucions, entitats o persones, públiques o privades.
c) Supervisar el compliment per part dels advocats de la formació
continuada i la seva acreditació.
Article 82
Competències del Consell
En la formació dels advocats, correspondrà al Consell desenvolupar
les funcions següents:
a) Dictar les normes d'homologació de les escoles de pràctica
jurídica que tinguin alguna de les seus, o subseus, a Catalunya,
com també homologar-les, tant si són creades pels col·legis
d'advocats com per altres organismes, institucions, entitats o
persones, públiques o privades.
b) Fixar les condicions per acreditar la formació continuada.
c) Fixar les condicions per homologar els cursos d'especialització
que imparteixen els col·legis d'advocats, i expedir l'acreditació
final de l'especialitat professional de l'advocat.
Capítol XIII
La responsabilitat disciplinària dels advocats
Article 83
Responsabilitat disciplinària dels advocats
1. L'advocat està subjecte a la responsabilitat disciplinària
derivada de l'incompliment de la normativa deontològica col·legial,
amb independència de l'eventual responsabilitat civil o penal en
què el mateix advocat pugui incórrer.
2. La responsabilitat disciplinària dels advocats s'estableix
mitjançant el procediment disciplinari corresponent i en funció de
les infraccions i les sancions tipificades en aquest Codi.
Article 84
Potestat disciplinària dels col·legis i del Consell
1. La potestat disciplinària dels col·legis d'advocats catalans i
del Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya s'ajustarà a
allò que disposa aquest Codi, d'acord amb els articles 24 i 25 de
la Constitució.
2. Les sancions disciplinàries corporatives es faran constar en tot
cas en l'expedient personal del col·legiat.
Article 85
Òrgans competents per a l'exercici de la potestat disciplinària
1. Són òrgans competents per a l'exercici de la potestat
disciplinària:
a) La junta de govern del col·legi d'advocats on l'advocat estigui
incorporat o del col·legi en l'àmbit del qual hagi realitzat
l'actuació.
b) El Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya, quan la
persona afectada tingui un càrrec de govern en el col·legi i no
tingui cap càrrec de govern en el Consell.
c) El Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya, quan la
persona afectada tingui un càrrec de govern en el Consell, però en
aquest cas l'afectat pel procediment disciplinari no podrà prendre
part de les deliberacions ni tampoc podrà votar.
2. A aquests òrgans correspon en qualsevol cas la iniciació i la
resolució final decisòria del procediment disciplinari.
3. Per a la tramitació del procediment disciplinari i la proposta
de resolució, els òrgans competents per a l'inici del procediment
nomenaran un instructor i un secretari. La competència per fer
aquest nomenament pot ser atribuïda amb caràcter permanent a un
altre òrgan col·legial que podrà ser la comissió de deontologia
o de règim disciplinari.
4. S'adoptaran totes les mesures necessàries per separar les fases
d'instrucció i de resolució del procediment disciplinari. Amb
aquesta finalitat, en el cas que l'instructor o el secretari siguin
membres de la junta de govern o del consell no podrà participar en
les deliberacions ni en les votacions per a resoldre aquell
procediment disciplinari concret.
Article 86
Principi de tipicitat
Les infraccions disciplinàries que poden cometre els col·legiats
queden classificades en molt greus, greus i lleus, d'acord amb el
que es preveu en aquest Codi i en els Estatuts dels Col·legis i del
Consell.
Article 87
Infraccions molt greus
Es consideren infraccions molt greus:
1. La comissió de delictes en qualsevol grau de participació, com
a conseqüència de l'exercici de la professió.
2. Incorporar-se al col·legi i exercir la professió en els casos
legalment incompatibles.
3. Constituir una societat professional d'advocats que tingui per
objecte l'exercici conjunt de diverses professions quan legalment se
n'hagi establert la incompatibilitat.
4. La reincidència per comissió de més d'una infracció greu quan
aquesta infracció hagi estat declarada per resolució ferma.
5. La infracció d'un deure tipificat en aquest Codi i en els
Estatuts col·legials i del Consell o d'un acord adoptat pels
òrgans de govern de la professió, quan afecti:
a) El dret de defensa i els interessos bàsics del client.
b) La protecció i garantia de les funcions públiques que duen a
terme les institucions professionals.
Article 88
Infraccions greus
Es consideren infraccions greus:
1. La manca de comunicació d'una actuació fora de l'àmbit
territorial de col·legiació, quan aquesta sigui obligatòria.
2. L'incompliment de les obligacions econòmiques amb el col·legi.
3. La vulneració del deure de secret professional, llevat dels
casos en què aquest sigui aixecat. Tanmateix, la vulneració del
deure de secret professional per part dels col·laboradors, passants,
personal administratiu i subaltern.
4. Dur a terme qualsevol actuació professional durant el temps de
compliment d'una sanció de suspensió ferma.
5. Incomplir el respecte a la confidencialitat dels tractes entre
advocats i dels documents en qualsevol suport que hagi generat la
seva relació.
6. L'aportació de comunicacions entre lletrats a un procediment
judicial, sense autorització de l'altre lletrat i/o de la junta de
govern.
7. La citació d'un advocat com a testimoni sense el seu
consentiment i/o sense la comunicació prèvia a la junta de govern.
8. La incompareixença injustificada en un judici o qualsevol
diligència obligada quan s'hagi estat degudament citat, sempre que
amb aquesta incompareixença es causi indefensió.
9. Acceptar encàrrecs professionals contra un antic client, fora
dels supòsits excepcionals previstos en l'article 29.2 del present
Codi.
10. Defensar interessos contraposats.
11. Causar indefensió al client.
12. L'actuació negligent o mala praxi professional en la direcció
de l'afer encomanat.
13. No haver dut a terme l'encàrrec professional.
14. Acceptar un encàrrec professional que produeixi greu conflicte
d'interessos o perill per a la independència professional.
15. Retenir documentació lliurada pel client, o no fer la
corresponent liquidació d'honoraris professionals quan escaigui.
16. La competència deslleial i/o qualsevol acte de captació
deslleial de clients.
17. Impugnar de manera habitual i temerària les minutes d'honoraris
de companys.
18. La realització d'activitats, la constitució d'associacions o
la participació en aquestes quan tinguin com a finalitat o
realitzin funcions públiques reservades per llei als col·legis o
els interfereixin de qualsevol manera.
19. La realització d'un acte de publicitat il·lícita, quan aquest
acte tingui una particular transcendència motivada per la seva
difusió o per altres circumstàncies.
20. Constituir una societat professional d'advocats que adopti una
denominació subjectiva que no estigui formada amb el nom de tots
els socis advocats, d'algun d'ells o d'un de sol.
21. Constituir una societat professional d'advocats que tingui per
objecte social, a més de l'exercici de l'advocacia, l'exercici
d'una altra activitat professional, que adopti una denominació
subjectiva que no estigui formada amb el nom de tots els socis que
estiguin habilitats per exercir les professions que integrin
l'objecte social, d'algun d'ells o d'un de sol.
22. Constituir una societat professional d'advocats que adopti una
denominació objectiva que porti a confusió sobre les activitats
que integren l'objecte social i, en concret, que faci referència a
una activitat que no estigui inclosa en el seu objecte social.
23. Constituir una societat professional d'advocats en què la
majoria del seu capital social i dels seus drets de vot no pertanyin
a advocats en exercici o en la qual la majoria dels membres del seu
òrgan d'administració no siguin advocats en exercici.
24. Constituir una societat professional d'advocats que tingui per
objecte, a més de l'exercici de l'advocacia, l'exercici d'una altra
activitat professional, en la qual la majoria del seu capital social
i dels seus drets de vot no pertanyin a persones habilitades per
exercir les professions que integrin l'objecte social o en la qual
tampoc siguin persones habilitades la majoria dels membres del seu
òrgan d'administració.
25. No sol·licitar a la junta de govern la inscripció en el
Registre col·legial corresponent d'una societat professional
d'advocats amb domicili social a Catalunya, d'una sucursal
establerta a Catalunya de societats professionals d'advocats que
tinguin el domicili social fora de Catalunya o de qualsevol dels
actes inscribibles en el Registre col·legial, llevat que aquesta
omissió constitueixi infracció lleu.
26. En cas de canvi d'advocat, aconsellar al client no abonar els
honoraris del seu antic advocat o infringir el que preveu l'article
76.3 d'aquest Codi.
27. La desconsideració envers un membre de l'òrgan de govern
col·legial, en les seves actuacions com a tal.
28. La reincidència per comissió de més d'una infracció lleu
quan aquesta infracció hagi estat declarada per resolució ferma.
29. La infracció d'un deure tipificat en aquest Codi i en els
Estatuts dels col·legis i del Consell o d'un acord adoptat pels
òrgans de govern del col·legi quan afecti:
a) Els aspectes essencials de la relació entre advocats i clients.
b) El correcte exercici de la professió i la concurrència lleial
entre companys.
c) Qualsevol altra circumstància que no suposi infracció molt greu.
Article 89
Infraccions lleus
Es consideren infraccions lleus:
1. Compensar amb fons del client honoraris meritats, sense el seu
consentiment.
2. La vulneració de la normativa reguladora del servei del torn
ofici i assistència al detingut.
3. La valoració publicitària sobre la qualitat del propi servei o
la menció de clients o afers sense autorització dels interessats.
4. Presentar reiteradament minutes d'honoraris que siguin declarats
excessius o indeguts pels òrgans col·legials competents.
5. No notificar al col·legi el canvi de domicili o altres dades o
circumstàncies rellevants per l'exercici de la professió.
6. Assumir la defensa del client d'un altre advocat sense
sol·licitar-li la vènia.
7. En cas de canvi d'advocat, aconsellar al client no abonar els
honoraris del seu antic advocat.
8. En concedir la vènia, no subministrar al nou advocat tota la
informació rellevant i la documentació que hagi estat aportada pel
client per a la defensa dels seus interessos.
9. L'incompliment de les disposicions del present Codi relatives a
la passantia o de qualsevol normativa reguladora de la passantia.
10. No respectar un conveni celebrat entre advocats.
11. La desconsideració envers un company.
12. Entrar en contacte amb la part contrària sense autorització o
intervenció del seu advocat.
13. Abusar de la circumstància d'ésser l'únic advocat intervinent.
14. Aconsellar al contrari sense que estigui assessorat per un
advocat, a menys que s'hagi mantingut una estricta objectivitat.
15. La desconsideració envers la part contrària.
16. Permetre la utilització del seu nom o signatura a altres
professionals no advocats en assumptes que no li hagin estat
confiats directament.
17. La participació, l'afavoriment, la col·laboració o la
connivència en actes d'intrusisme professional i en el seu
encobriment.
18. En causar baixa en l'exercici de la professió, no notificar
aquesta circumstància als òrgans judicials o administratius als
quals l'advocat dirigeixi un procediment.
19. En les negociacions amb altres companys, facilitar-los
informació falsa o atribuir-se facultats de decisió diverses a les
conferides pel client.
20. Prometre resultats que no depenguin exclusivament de l'actuació
professional.
21. La desatenció o desconsideració envers el client. No informar
el client quan aquest ho demani sobre les actuacions realitzades i
sobre els resultats que es vagin assolint.
22. No notificar prèviament a la junta de govern la interposició
d'una acció civil o penal contra un altre advocat per causes
derivades de l'exercici de la professió.
23. No atendre les comunicacions d'un company.
24. Condicionar la vènia al pagament d'honoraris.
25. La desconsideració envers els òrgans judicials.
26. La realització d'un acte de publicitat il·lícita quan aquest
acte no tingui una particular transcendència motivada per la
difusió o per altres circumstàncies.
Això no obstant, atesa
l'escassa transcendència de la infracció, la junta de govern
podrà no sancionar-la quan l'advocat hagi cessat immediatament en
la seva realització tan aviat hagi rebut el requeriment de
cessació per part de la Comissió de Publicitat o de l'òrgan
col·legial competent.
27. No sol·licitar la inscripció de qualsevol alta o baixa
referida als advocats que col·laborin per a la societat
professional d'advocats.
28. No informar el client quan aquest ho demani sobre el cost i el
resultat previsible de la seva actuació professional.
29. La infracció d'un deure tipificat en aquest Codi i en els
Estatuts dels col·legis i del Consell o d'un acord adoptat pels
òrgans de govern del col·legi quan no suposi infracció molt greu
o greu.
Article 90
De les sancions disciplinàries
1. Per infraccions molt greus s'imposarà una o més de les sancions
següents:
a) Expulsió del Col·legi.
b) Suspensió en l'exercici professional per un període de sis
mesos a dos anys.
c) Multa de fins a sis mil deu euros amb dotze cèntims.
2. Per infraccions greus s'imposarà una o més de les sancions
següents:
a) Suspensió en l'exercici professional per un període no superior
a sis mesos.
b) Multa de fins a tres mil cinc euros amb sis cèntims.
3. Per infraccions lleus s'imposarà una o més de les següents
sancions:
a) Advertència per escrit.
b) Multa de fins a tres-cents euros amb cinquanta-un cèntims.
4. Les quantitats que els col·legis percebin per les sancions en
forma de multa les destinaran a obra social.
5. Els advocats que siguin sancionats hauran d'abonar les despeses
ocasionades amb motiu de la tramitació del procediment disciplinari.
Article 91
Dels criteris per a la seva imposició
En la imposició de les sancions disciplinàries col·legials
s'haurà de guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet
constitutiu de la infracció i la sanció aplicada. Es consideraran
especialment els criteris següents per a la graduació de les
sancions a aplicar:
a) L'existència d'intencionalitat o reiteració.
b) La naturalesa o transcendència dels perjudicis causats.
c) La reincidència per comissió en el termini d'un any de més
d'una infracció quan així hagi estat declarat per resolució ferma.
Article 92
Causes d'extinció de la responsabilitat disciplinària
1. La responsabilitat disciplinària dels col·legiats s'extingeix:
a) Pel compliment de la sanció.
b) Per la defunció.
c) Per la prescripció.
2. Si durant la tramitació del procediment disciplinari es produeix
les causes previstes en les lletres b) i c) de l'apartat anterior es
dictarà resolució declarant extingida la responsabilitat i
arxivant les actuacions.
3. La baixa en el col·legi no extingeix la responsabilitat
disciplinària contreta durant el període d'alta, encara que
determina la impossibilitat d'executar la sanció que s'acordi. En
aquest cas es conclourà el procediment disciplinari mitjançant la
resolució que sigui procedent i en el cas de sanció l'execució
quedarà en suspens fins el moment en què el col·legiat causi alta
novament en el col·legi.
Article 93
Prescripció
1. Els terminis de prescripció en relació a les infraccions
disciplinàries seran de dos anys respecte a les molt greus, d'un
any respecte a les greus i de sis mesos respecte a les lleus.
Aquests terminis comencen a comptar des que la infracció s'ha
comès. En el cas que es tractin d'infraccions continuades el
termini s'inicia quan han finalitzat totes les accions o omissions
que infringeixin el mateix precepte administratiu o altres de
semblants, en execució d'un pla preconcebut o aprofitant una
ocasió idèntica. Si es tracta d'infraccions permanents el termini
s'inicia quan es produeix la finalització o la cessació de
l'activitat il·lícita.
2. Els terminis de prescripció en relació a les sancions
disciplinàries seran de tres anys respecte a les imposades per
infraccions molt greus, de dos anys respecte a les imposades per
infraccions greus i d'un any respecte a les imposades per
infraccions lleus. Aquests terminis comencen a comptar des que
finalitzi la via administrativa o judicial.
3. Els terminis de prescripció s'interrompen:
a) Per qualsevol actuació col·legial realitzada amb coneixement
formal de l'inculpat conduent a la iniciació, la tramitació o la
resolució del procediment disciplinari. No tindran caràcter
interruptiu la notificació de les actuacions col·legials que no
tinguin per finalitat impulsar el procediment conduent a la
imposició de la sanció disciplinària.
b) Per qualsevol actuació col·legial, realitzada amb coneixement
formal del sancionat, dirigida a executar la sanció disciplinària.
No tindran caràcter interruptiu la notificació de les actuacions
col·legials que no tinguin per finalitat impulsar el procediment
conduent a l'execució de la sanció disciplinària.
c) Per la interposició per part de l'inculpat o del sancionat de
reclamacions o recursos de qualsevol classe.
d) Per la suspensió de la tramitació del procediment perquè
s'esta tramitant un procés penal pels mateixos fets o per altres
fets racionalment impossibles de separar dels sancionables d'acord
amb aquest Codi.
Article 94
Rehabilitació per caducitat de l'anotació
1. L'anotació de les sancions a l'expedient personal del
col·legiat caducarà als sis mesos si ha estat per falta lleu; als
dos anys si ha estat per falta greu; als quatre anys si ha estat per
falta molt greu, i als cinc anys si la sanció ha estat l'expulsió.
2. El termini per a la rehabilitació col·legial es computarà a
partir de l'endemà del dia en què ha quedat acomplerta la sanció.
3. Els sancionats podran sol·licitar de la junta de govern la
rehabilitació un cop transcorreguts els terminis de caducitat
esmentats, la qual s'acordarà sense cap altre tràmit un cop
comprovat que ha transcorregut el període de caducitat fixat en
aquest Codi. Tanmateix, la rehabilitació es podrà acordar d'ofici.
4. La junta de govern trametrà al Consell General de l'Advocacia i
al Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya la resolució
dictada en el procediment de rehabilitació.
Article 95
Rehabilitació de la sanció d'expulsió
1. No obstant el que es preveu a l'article anterior, si la sanció
ha consistit en l'expulsió del col·legi, el sol·licitant haurà
d'aportar proves de la rectificació de conducta, les quals seran
apreciades ponderadament per la junta de govern del col·legi a fi i
efecte d'acordar o denegar la rehabilitació, cosa que es farà
mitjançant una resolució motivada i en un termini de dos mesos des
de la sol·licitud.
2. Als efectes del que preveu l'apartat anterior, la junta podrà
designar entre els seus membres un ponent que, prèvia audiència de
l'interessat i pràctica de les proves que estimi convenients,
informi favorablement o contràriament la sol·licitud esmentada. La
Junta podrà acceptar l'informe, el qual es podrà incorporar a la
resolució com a motivació d'aquesta o bé separar-se d'aquest
informe havent de motivar aquesta decisió.
3. La resolució de la junta de govern es notificarà al
sol·licitant en el termini de dos mesos des de la seva sol·licitud.
Transcorregut aquest termini sense haver-se dictat i notificat la
resolució, s'entendrà que la sol·licitud ha quedat desestimada.
4. Contra la resolució de la junta de govern es podrà interposar
en el termini d'un mes recurs d'alçada davant el Consell dels
Col·legis d'Advocats de Catalunya. Transcorregut el termini de tres
mesos sense que es resolgui i notifiqui el recurs s'entendrà
desestimat, i la via jurisdiccional contenciosa administrativa
quedarà expedita.
Article 96
Àmbit d'aplicació del procediment disciplinari
Aquest procediment és aplicable a les actuacions que realitzen els
col·legis d'advocats catalans i el Consell dels Col·legis
d'Advocats de Catalunya en l'exigència de les responsabilitats
disciplinàries dels col·legiats o dels advocats que actuen en el
seu àmbit territorial de col·legiació en el cas d'infraccions de
llurs deures professionals o col·legials, sens perjudici de la
responsabilitat civil o penal que els sigui aplicable.
Article 97
Concurrència de sancions i independència dels procediments
1. No podran sancionar-se els fets que hagin estat sancionats
penalment, administrativament o disciplinàriament, en aquells casos
que s'apreciï identitat de subjecte, fet i fonament.
2. L'òrgan competent resoldrà la no-exigibilitat de
responsabilitat disciplinària en qualsevol moment de la instrucció
del procediment en què quedi acreditada la fermesa d'una sanció
penal, administrativa o disciplinària sobre els mateixos fets,
sempre que concorri, a més, identitat de subjecte o de fonament.
3. Quan està tramitant-se un procés penal pels mateixos fets o per
altres fets racionalment impossibles de separar dels sancionables
d'acord amb aquest Codi, serà suspesa la tramitació del
procediment i s'interromprà el termini de prescripció. La represa
del procediment disciplinari quedarà ajornada fins que s'incorpori
a l'expedient col·legiat la decisió jurisdiccional ferma.
4. Un cop iniciat el procediment, en qualsevol moment en què
l'instructor apreciï que la presumpta infracció pot constituir
delicte o falta penal, n'informarà immediatament l'òrgan que hagi
ordenat la incoació del procediment per tal que aquest òrgan
decideixi sobre la comunicació dels fets al ministeri fiscal i
resolgui de suspendre el procediment fins que l'autoritat judicial
es pronunciï en ferm.
5. Represa la tramitació del procediment disciplinari en qualsevol
dels supòsits esmentats, la resolució condemnatòria que es dicti
haurà de respectar l'apreciació dels fets continguda en el
pronunciament judicial esmentat, sempre que la resolució sigui
condemnatòria.
Article 98
Mesures de caràcter provisional
1. Excepcionalment, l'òrgan competent per a incoar l'expedient
disciplinari podrà acordar mesures provisionals mitjançant
resolució motivada, per tal de garantir la protecció dels
interessos col·legials, la garantia de l'eficàcia en la
substanciació del procediment o per raó de la gravetat dels fets
imputats.
Aquestes mesures es poden acordar en la resolució que incoï el
procediment o durant la seva tramitació sense que pugui tenir, en
cap cas, una durada superior a sis mesos, llevat el cas de
paralització del procediment imputable a l'inculpat.
2. Les mesures provisionals que es poden acordar són, entre
d'altres admeses en dret, les següents:
a) La suspensió de l'exercici professional per un període de sis
mesos prorrogables, en el cas de faltes molt greus, per tres més si
els fets revesteixen una especial transcendència o se'n pot derivar
un perjudici per als interessos col·legials o resultar perjudicada
la investigació dels fets.
b) La suspensió de l'exercici professional per un període no
superior a tres mesos en el cas d'infraccions greus.
3. El temps que l'inculpat ha estat subjecte a la mesura provisional
de suspensió de funcions serà, en tot cas, computable als efectes
de compliment d'aquest tipus de sanció.
4. No es pot acordar la mesura de suspensió provisional en
l'exercici de la professió per a la seva pròpia defensa quan els
col·legiats es trobin sotmesos a procés o inculpació d'un
procediment penal.
Article 99
Tramitació del procediment
El procediment disciplinari s'impulsarà d'ofici en tots els seus
tràmits, els quals s'ajustaran a les disposicions d'aquest Codi i,
en allò que no preveu, a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, els
principis continguts en el títol IX de la qual seran en qualsevol
cas de compliment obligat.
Article 100
Notificacions
1. La tramitació i les notificacions s'ajustaran al que estableix
aquest Codi i, en allò que no preveu, al que disposa el títol V,
capítol III i el títol VI, capítol II de la Llei 30/1992, de 26
de novembre, amb les modificacions realitzades per la Llei 4/1999,
de 13 de gener.
2. Si així ho preveuen els estatuts dels col·legis, la
notificació de les actuacions es podrà realitzar a través de
mitjans informàtics, telemàtics o electrònics, en la mesura que
els recursos disponibles així ho permetin i sempre que el seu
destinatari hagi manifestat expressament la seva voluntat de ser
notificat a través d'aquests mitjans. Aquesta notificació
equivaldrà a l'efectuada per escrit sempre que es pugui garantir la
recepció pel seu destinatari.
3. Les notificacions es poden practicar desplegant tota la seva
eficàcia en el domicili professional que el col·legiat hagi
comunicat al col·legi, sens perjudici de la responsabilitat
derivada del fet de no haver comunicat reglamentàriament l'eventual
trasllat.
4. Si no pot ser verificada la notificació en els termes previstos
pels apartats 1, 2 i 3 de l'article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, la notificació es considerarà realitzada als quinze dies
de l'anunci al tauler d'edictes del col·legi.
5. Les notificacions als col·legiats no residents podran realitzar-se,
si escau, per mitjà del seu col·legi de residència.
Article 101
Ampliacions i pròrrogues de terminis
1. Excepcionalment, l'òrgan competent per a la iniciació i
resolució del procediment podrà acordar, a proposta de
l'instructor, l'ampliació dels terminis mitjançant motivació
clara de les circumstàncies concurrents i només quan s'hagin
esgotat tots els mitjans a disposició disponibles.
2. En el cas d'acordar-se l'ampliació del termini, aquesta no
podrà ser superior a l'establert per a la tramitació del
procediment.
3. L'acord sobre l'ampliació, el qual es notificarà a les persones
interessades, no es podrà recórrer, sens perjudici d'allò que
pugui ser al·legat per part d'aquestes per a ser considerat en la
resolució que posi fi al procediment i en l'eventual impugnació en
ulteriors recursos que s'interposin en contra de la resolució.
Article 102
Drets dels col·legiats en el procediment disciplinari
Els advocats sotmesos a un procediment disciplinari tindran els
drets següents:
a) A ser assabentats dels fets que se'ls imputen, de les infraccions
que aquests fets poden constituir i de les sancions que comporten, i
també de la identitat de l'instructor, de l'òrgan competent per
imposar la sanció i de la norma que atribueix aquesta competència.
b) A l'accés a l'expedient administratiu en qualsevol moment del
procediment, a saber l'estat de la seva tramitació i a obtenir
còpies dels documents continguts en aquest en els termes previstos
per la legislació vigent.
c) A abstenir-se de declarar en el procediment seguit en contra seva,
a formular al·legacions, a proposar les proves pertinents per a la
seva defensa i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per
l'ordenament jurídic que siguin procedents.
d) A la presumpció d'innocència i, per tant, mentre no recaigui
resolució, a no ser considerat culpable, com també té dret que la
sanció estigui basada en actes o mitjans probatoris de càrrec o
incriminadors de la conducta reprovada, que la càrrega de la prova
correspongui a qui acusa i que qualsevol insuficiència en el
resultat de les proves practicades, lliurement valorat per l'òrgan
sancionador, hagi de traduir-se en un pronunciament absolutori.
e) A actuar assistits de tècnic o assessor quan ho considerin
convenient en la defensa dels seus interessos.
f) A obtenir una resolució motivada del procediment que inclourà
una valoració de les proves practicades, i especialment d'aquelles
que constitueixin els fonaments bàsics de la decisió, la fixació
dels fets, la infracció o les infraccions que es cometen i la
sanció o les sancions que se li imposen, o bé la declaració de
no-existència d'infracció o de responsabilitat.
g) A tots els altres drets reconeguts per la Llei 30/1992, de 26 de
novembre.
Article 103
Formes d'iniciació del procediment
1. El procediment s'iniciarà d'ofici, com a conseqüència de la
pròpia iniciativa de l'òrgan col·legial competent, de denúncia o
de comunicació.
2. Abans de l'obertura de l'expedient disciplinari l'òrgan
competent per iniciar el procediment disciplinari podrà acordar la
realització d'unes diligències o actuacions prèvies, excepte quan
la insostenibilitat de la pretensió resulti tan evident que no
sigui viable iniciar cap diligència.
3. Si els fets afecten un membre de la junta de govern d'un
col·legi o del Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya, es
traslladarà l'expedient de manera immediata al Consell.
Article 104
De les denúncies
1. A efectes del que es disposa en aquest Codi es considera una
denúncia l'acte pel qual qualsevol persona posa en coneixement d'un
òrgan col·legial l'existència d'un determinat fet que pogués
constituir infracció disciplinària d'un col·legiat.
2. Les denúncies hauran d'expressar la identitat de la persona o
les persones que la presenten, el relat dels fets que poguessin
constituir infracció i la data de la seva comissió i, quan sigui
possible, la identificació dels presumptes responsables. No es
consideraran denúncia en cap cas els escrits anònims.
3. Per donar curs a una denúncia, caldrà que la persona o les
persones que la presenten es ratifiquin davant l'òrgan competent
per a la iniciació o la resolució del procediment. En cas de
denunciants residents fora del territori del Col·legi, s'admetrà
la ratificació efectuada en el Col·legi corresponent per al
territori de la seva residència.
4. Es considerarà interessat als efectes corresponents el
denunciant dels fets que s'hagi ratificat oralment, segons l'apartat
anterior, el qual tindrà dret que se li notifiquin, de la manera
prevista en aquest Codi, els actes legalment establerts.
Article 105
Actuacions o diligències prèvies
1. Amb anterioritat a l'obertura de l'expedient disciplinari, es
podran fer unes actuacions o diligències prèvies amb l'objecte de
determinar amb caràcter preliminar si concorren les circumstàncies
que justifiquin aquesta iniciació.
2. Les actuacions o diligències prèvies seran realitzades per la
persona o òrgan col·legial que determini l'òrgan competent per a
la iniciació o resolució del procediment.
3. Finalitzades les actuacions d'aquesta informació i
necessàriament en el termini màxim de trenta dies hàbils des de
la resolució que va acordar obrir-la, la persona o òrgan
col·legial que les hagi realitzat, sempre que no sigui el mateix
per iniciar el procediment, farà una proposta de resolució per
decidir l'obertura de l'expedient disciplinari o bé l'arxivament de
les actuacions.
Article 106
Els acords d'iniciació del procediment i d'arxiu de les actuacions
1. A la vista de la proposta formulada per la persona o l'òrgan que
ha realitzat les actuacions o diligències prèvies, la junta de
govern decidirà l'obertura de l'expedient disciplinari o bé
l'arxivament d'actuacions. Aquesta competència no podrà ser
objecte de delegació.
2. La resolució d'arxivament d'actuacions es notificarà als
denunciants i als interessats als efectes oportuns.
3. La resolució d'iniciació del procediment es notificarà als
interessats juntament amb el plec de càrrecs segons es disposa en
l'article següent.
Article 107
Instrucció i plec de càrrecs
1. L'instructor, donant-ne fe el secretari, ordenarà la pràctica
de totes les actuacions adequades per determinar i comprovar els
fets i de totes les proves que puguin conduir al seu aclariment i a
la determinació de les responsabilitats susceptibles de sanció
disciplinària.
2. En el termini d'un mes des de l'obertura de l'expedient
disciplinari i a la vista de les actuacions practicades,
l'instructor formula el plec de càrrecs amb el contingut següent:
a) La identificació de les persones presumptament responsables.
b) L'exposició dels fets imputats a l'inculpat en paràgrafs
separats i numerats per cadascun d'ells.
c) La infracció o infraccions que aquests fets puguin constituir,
amb indicació de la seva normativa reguladora.
d) Les sancions disciplinàries que aquests fets puguin comportar,
amb indicació de la seva normativa reguladora.
e) L'òrgan col·legial competent per imposar la sanció
disciplinària.
3. L'acord d'obertura de l'expedient disciplinari juntament amb el
plec de càrrecs es notificarà als interessats, als quals
s'atorgarà un termini de deu dies per formular al·legacions.
Article 108
Reconeixement de l'infractor
Si l'inculpat reconeix voluntàriament la seva responsabilitat
respecte dels fets, l'instructor eleva l'expedient a l'òrgan
competent per resoldre, sens perjudici que pugui continuar la seva
tramitació si hi ha indicis raonables de frau o d'encobriment
d'altres persones.
Article 109
Mitjans i pràctica de la prova
1. Els fets rellevants per a la decisió d'un procediment podran
acreditar-se per qualsevol mitjà de prova admissible en dret.
2. Quan l'instructor no tingui per certs els fets al·legats pels
interessats o la naturalesa del procediment ho exigeixi, acordarà
l'obertura d'un període de prova per un termini no superior a
trenta dies ni inferior a deu, a fi que puguin proposar-se i
practicar-se les que consideri pertinents.
3. L'instructor de l'expedient disciplinari solament podrà rebutjar
les proves proposades pels interessats, mitjançant resolució
motivada, quan siguin manifestament improcedents o innecessàries,
perquè la seva relació amb els fets no puguin alterar la
resolució final a favor del presumpte responsable. Aquesta
resolució es podrà recórrer quan determini la impossibilitat de
continuar el procediment o produeixi indefensió. En els altres
casos l'oposició s'ha de manifestar mitjançant l'oportuna
al·legació per part de l'afectat per a la seva consideració en la
resolució que posi fi al procediment i en el recurs que es pugui
interposar contra la resolució.
4. Es notificarà a l'inculpat amb prou antelació el lloc, la data
i l'hora per a la pràctica de les proves que hagi de realitzar el
mateix instructor, amb la finalitat que pugui intervenir.
Article 110
Proposta de resolució
L'instructor, dins els deu dies següents a l'expiració del
període de proposició i pràctica de la prova, formularà la
proposta de resolució, la qual haurà de tenir el contingut
següent:
a) La fixació amb precisió i de manera motivada dels fets que
s'imputin en el procediment.
b) La qualificació de la infracció o infraccions que constitueixen
aquests fets i la seva normativa reguladora o bé la declaració
d'inexistència d'infracció o infraccions.
c) La identificació de la persona o persones que en resultin
responsables.
d) La sanció o sancions a imposar i la seva normativa reguladora o
bé la declaració de no existència de responsabilitat.
Article 111
Tràmit d'audiència i elevació de la proposta de resolució
1. La proposta de resolució es notificarà a l'inculpat perquè en
el termini improrrogable de deu dies, a la vista de l'expedient,
pugui al·legar davant l'instructor tot allò que consideri
convenient per a la seva defensa.
2. Una vegada complerts els tràmits anteriors l'instructor
trametrà la proposta de resolució juntament amb l'expedient
complet a la junta de govern o al Consell competent per resoldre.
3. Abans de dictar resolució, l'òrgan col·legial competent per
resoldre podrà decidir, mitjançant un acord motivat, la
realització de les actuacions complementàries indispensables per
resoldre el procediment. L'acord de realització d'actuacions
complementàries es notificarà als interessats, als quals es
concedirà un termini de set dies per formular les al·legacions que
tinguin per pertinents. Les actuacions complementàries s'hauran de
practicar en un termini no superior a quinze dies. El termini per
resoldre el procediment quedarà suspès fins a l'acabament de les
actuacions complementàries. No tindran la consideració
d'actuacions complementàries els informes que precedeixen
immediatament la resolució final del procediment.
Article 112
Formes de finalització de l'expedient disciplinari
1. Posaran fi a l'expedient disciplinari la resolució per la qual
s'imposa la sanció o s'acorda el sobreseïment, com també la
declaració de caducitat.
2. També produirà la terminació de l'expedient disciplinari la
impossibilitat de continuar-lo per causes sobrevingudes. La
resolució que es dicti haurà de ser motivada en tot cas.
Article 113
Resolució del procediment
1. La resolució que posi fi a l'expedient disciplinari haurà de
ser acordada en el termini màxim de trenta dies des de la recepció
de la proposta de l'instructor, haurà de ser motivada i decidirà
totes les qüestions plantejades pels interessats i aquelles altres
derivades de l'expedient disciplinari.
2. En la resolució no es podran acceptar fets distints dels
determinats en la fase d'instrucció de l'expedient disciplinari,
salvat els que resultin, en el seu cas, de l'aplicació del que
preveu el número 1 d'aquest article, amb independència de la seva
diferent valoració jurídica.
3. La resolució dictada haurà de ser notificada a l'inculpat,
haurà de respectar el que estableix l'article 89 de la Llei 30/1992
i expressarà els recursos en contra que siguin procedents, els
òrgans administratius o judicials davant els quals s'haurien de
presentar i el termini per interposar-los, sens perjudici que els
interessats en puguin interposar qualsevol altre que considerin
oportú. També s'inclourà en la resolució la valoració de les
proves practicades, i especialment d'aquelles que constitueixin els
fonaments bàsics de la decisió, fixaran els fets i, en el seu cas,
la persona o persones responsables, la infracció o infraccions
comeses i la sanció o sancions que s'imposen o bé la declaració
de no-existència d'infracció o de responsabilitat.
Article 114
Caducitat del procediment
1. El venciment del termini màxim establert de sis mesos des de
l'acord d'inici del procediment sense que s'hagi dictat i notificat
resolució produirà la caducitat del procediment. En aquests casos,
la resolució que declari la caducitat ordenarà l'arxivament de les
actuacions.
2. La caducitat del procediment no produirà per si mateixa la
prescripció de la responsabilitat disciplinària, però els
procediments caducats no interrompran el termini de prescripció.
3. La caducitat del procediment no impedeix iniciar un nou
procediment disciplinari per aquell mateix assumpte si encara no
s'ha extingit la responsabilitat sancionadora per prescripció.
4. El termini màxim per dictar i notificar la resolució quedarà
suspès en els casos següents:
a) Quan hagi de realitzar-se qualsevol tipus de prova que hagi estat
proposada per les persones interessades, durant el temps necessari
per a la incorporació dels resultats a l'expedient.
b) Quan s'estigui tramitant un procés penal pels mateixos fets o
per altres fets racionalment impossibles de separar dels
sancionables d'acord amb aquest Codi i s'hagi acordat suspendre el
procediment. El termini quedarà suspès fins que s'incorpori a
l'expedient col·legial la sentència o decisió judicial ferma.
c) Quan el procediment quedi paralitzat per causa imputable a
l'inculpat, mentre no desapareguin les causes que van motivar
aquesta paralització.
d) Per qualsevol altre supòsit previst en la legislació general
sobre procediment administratiu.
Article 115
Execució i suspensió de les sancions disciplinàries
1. Les resolucions de la junta de govern dictades en la matèria
pròpia d'aquest Reglament no es podran executar fins que no hagin
estat confirmades pel Consell en resoldre el recurs d'alçada o bé
fins que hagi transcorregut el termini establert per a la
interposició sense efectuar-la. No obstant això, les mesures
provisionals aprovades poden ser executades des de la data en què
han estat adoptades.
2. Les resolucions del Consell dels Col·legi d'Advocats de
Catalunya per les quals es resolen els recursos administratius en
matèria disciplinària són plenament executives. Si s'interposa
recurs contenciós administratiu, se'n podrà suspendre l'execució
conforme als termes previstos en la Llei reguladora de la
jurisdicció contenciosa administrativa.
3. Les resolucions del Consell dels Col·legi d'Advocats de
Catalunya per les quals s'imposa una sanció disciplinària en
l'àmbit de les seves competències no es podran executar fins que
no hagin estat confirmades en la resolució del recurs de reposició
previst o bé fins que no hagi transcorregut el termini establert
per a la interposició sense efectuar-la, llevat de les mesures
provisionals aprovades, que podran ser executades des de la data en
què han estat adoptades.
Article 116
Publicitat i efectes de les sancions disciplinàries
1. L'òrgan que dicta la sanció disciplinària podrà acordar, per
raons d'exemplaritat i en previsió de futures conductes
infractores, la publicació de les sancions imposades d'acord amb el
previst en el present Codi, una vegada finalitzi la via
administrativa o judicial, amb independència de la seva execució.
2. Quan la sanció hagi estat objecte de recurs davant el Consell
dels Col·legis aquest comunicarà la resolució d'aquest recurs al
Col·legi al qual pertanyi l'inculpat a efectes de la seva
publicació.
3. La publicació s'haurà de fer en els butlletins d'informació
que els col·legis distribueixen als seus col·legiats, com també
en els taulers d'anunci d'aquestes corporacions, i podran donar
referència dels noms i cognoms, la classe i naturalesa de la
infracció comesa i de la sanció imposada. En el cas que la sanció
disciplinària sigui judicialment anul·lada haurà de fer-se una
publicitat anàloga d'aquesta anul·lació.
4. Les sancions disciplinàries que impliquin suspensió en
l'exercici de la professió o expulsió d'un col·legi tindran
efecte en l'àmbit de tots els col·legis d'advocats de l'Estat
espanyol, i amb aquesta finalitat hauran de ser comunicades al
Consell General de l'Advocacia perquè ho traslladi als altres
col·legis.
Article 117
Iniciació del procediment abreujat
L'òrgan competent per iniciar el procediment abreujat, acordarà la
tramitació de l'expedient disciplinari regulat en aquesta secció
quan apreciï de manera motivada l'existència d'elements de judici
que permetin qualificar la infracció com a lleu.
Article 118
Instrucció del procediment abreujat
1. Una vegada dictat l'acord d'iniciació, l'instructor, a la vista
de les actuacions practicades, formula la proposta de resolució.
2. La proposta de resolució, on s'han d'exposar els fets imputats,
les infraccions que aquests puguin constituir, les sancions
d'aplicació, l'òrgan competent per resoldre i la normativa que li
atorguen la competència, es notifica als interessats juntament amb
l'acord d'iniciació i la indicació que es tracta d'un procediment
abreujat, a fi que en un termini de 10 dies puguin proposar proves i
al·legar allò que considerin convenient per a la defensa dels seus
drets i interessos.
3. Transcorregut el termini anterior i desprès de l'eventual
pràctica de la prova, l'instructor, sense cap altre tràmit, eleva
l'expedient a l'òrgan competent per resoldre.
4. En tot cas, l'òrgan competent podrà proposar o acordar que se
segueixi el procediment ordinari.
Article 119
Resolució del procediment abreujat
El procediment abreujat es resoldrà i es notificarà en el termini
d'un mes des de la seva iniciació.
Article 120
Objecte dels recursos
1. Podran ser objecte de recurs en via administrativa col·legial
les resolucions que posin fi al procediment i als actes de tràmit
que determinin la impossibilitat de continuar el procediment,
produeixin indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos
legítims.
2. L'oposició a la resta d'actes de tràmit l'hauran d'al·legar
els interessats, per a la seva consideració en la resolució que
posi fi al procediment, i per a la impugnació d'aquests actes en el
recurs administratiu.
Article 121
Actes que posen fi a la via administrativa
1. Les resolucions del Consell dels Col·legis de Catalunya en
matèria disciplinària esgoten la via administrativa d'acord amb
l'article 109.d) de la Llei 30/1992 i podran ser recorregudes
potestativament en reposició davant el mateix òrgan que les va
dictar o ser impugnades directament davant l'ordre jurisdiccional
contenciós administratiu.
2. La resta de resolucions col·legials en matèria disciplinària
podran ser objecte de recurs d'alçada davant el Consell dels
Col·legis de Catalunya.
Article 122
Motius d'impugnació
1. Els recursos d'alçada i potestatiu de reposició podran
fonamentar-se en qualsevol dels motius de nul·litat i
anul·labilitat previstos en els articles 62 i 63 de la Llei
30/1992.
2. El recurs extraordinari de revisió solament es podrà fonamentar
en els casos previstos a l'article 118 de la Llei 30/1992.
Article 123
Interposició dels recursos
1. El recurs d'alçada podrà interposar-se en el termini
improrrogable d'un mes des de la notificació, mitjançant un escrit
a presentar davant la junta de govern del Col·legi que hagi dictat
la resolució recorreguda o davant del Consell dels Col·legi
d'Advocats de Catalunya. Si el recurs s'ha interposat davant la
junta de govern, aquesta haurà de trametre'l al Consell en el
termini de deu dies, amb el seu informe i amb una còpia completa i
ordenada de l'expedient.
2. El recurs potestatiu de reposició es podrà interposar en el
termini improrrogable d'un mes des de la notificació, mitjançant
escrit a presentar davant del Consell dels Col·legi d'Advocats de
Catalunya.
Article 124
Audiència de les persones interessades
1. Per a la resolució dels recursos es podran tenir en compte tots
els fets i al·legacions continguts a l'expedient. L'òrgan que
resolgui el recurs decidirà totes les qüestions, tant de forma com
de fons, que plantegi el procediment, hagin estat al·legades o no
per les persones interessades.
2. Quan calgui tenir en compte documents no recollits en l'expedient
originari, es posarà de manifest a les parts per tal que, en un
termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, formulin les
al·legacions i presentin els documents i els justificants que
considerin procedents.
3. La resolució estimarà en tot o en part o desestimarà les
pretensions formulades en el recurs o declararà la seva inadmissió.
En tot cas, la resolució serà congruent amb les peticions
formulades pel recurrent.
Article 125
Resolució dels recursos
1. El Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya, realitzats
prèviament els informes i les proves que consideri pertinents,
haurà de dictar i notificar resolució expressa en els tres mesos
següents a la recepció del recurs i els antecedents.
2. Transcorreguts tres mesos des de la interposició del recurs
d'alçada sense que es resolgui i notifiqui la resolució, es podrà
entendre desestimat el recurs.
3. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs
potestatiu de reposició contra l'arxivament de diligències
prèvies sense que es resolgui i notifiqui la resolució, es podrà
entendre desestimat el recurs.
4. La resolució dels recursos haurà de ser motivada i resoldrà
totes les qüestions plantejades a l'expedient.
Disposició derogatòria
Queden derogats el Recull d'Usos i Costums de l'Advocacia Catalana
de 1985, el Reglament de Procediment Disciplinari Català de 1994,
el Reglament de Publicitat de 1998, el Reglament de Societats
Professionals d'Advocats de 2000 i, en general, qualsevol altra
norma relativa a l'exercici de l'advocacia aprovada pel Consell que
s'oposi a allò que estableix el present Codi.
Disposició addicional
Els col·legis d'advocats catalans adaptaran la seva normativa al
que estableix el present Codi en el termini de sis mesos a comptar
des de la seva entrada en vigor.(02.253.032)
|